En els darrers anys, profundes transformacions han afectat nombrosos àmbits de la societat. Sovint s'apunta que la globalització ha iniciat un procés irreversible que està diluint les fronteres tal com tradicionalment les havíem conegut. El cert és que l'obertura dels mercats i el desenvolupament de noves vies de comunicació ens han permès accedir a nous i més variats productes i han impregnat la nostra cultura de nous valors, hàbits i formes d'organització del treball.

Aquest fet obliga administracions públiques, persones i empreses a afrontar un important repte: adaptar-se a les exigències d'una creixent competència internacional. Alhora, l'augment generalitzat del nivell de vida ha donat lloc a la creació de noves necessitats vinculades a l'anomenada societat de consum. Com a dimensió essencial de la vida econòmica i social, el mercat de treball no es manté immune a aquests canvis, sinó que n'ha esdevingut un fidel reflex. Així, els elements que caracteritzen el mercat de treball avui són:

1. Canvis en l'estructura de la població activa

• Augment de la participació de les dones en el mercat de treball: de 3,5 a 7,5 milions al conjunt de l'Estat en els darrers 30 anys.
• Descens en la participació d'homes majors de 45 anys, a causa de les prejubilacions i els processos de reestructuració industrial.
• Tant homes com dones s'incorporen més tard perquè augmenta el nombre d'anys d'escolarització.

2. Canvis en l'activitat econòmica

• El sector serveis (i en especial, aquells relacionats amb la cura de la llar i l'hosteleria) guanya terreny i ja ocupa a la majoria de la població activa.
• Menys necessitat de mà d'obra a la resta de sectors: l'agricultura, que va perdre pes específic arran dels processos migratoris que van conduir moltes persones a abandonar el camp en busca de noves oportunitats de treball a les zones urbanes, i la indústria, on s'observa una progressiva substitució de la mà d'obra per noves tecnologies en busca de major competitivitat.

3. Transformacions en el mercat de treball

• Segmentació del mercat en dos perfils diferenciats: segment primari (home qualificat, pertanyent a una gran empresa, amb estabilitat laboral, perspectives de carrera professional i salari en concordança) i segment secundari (dones, joves i majors de 50 anys, amb escassa qualificació, treball precari, inestabilitat i baixa remuneració).
• Èmfasi en la flexibilitat, que adopta diverses manifestacions: quantitativa (intent d'adaptar les plantilles a les necessitats de la producció. Com es duu a terme? Acomiadant o contractant nou personal, recorrent a l'equip de l'empresa amb adaptació d'horaris, foment de la mobilitat geogràfica, entre diferents centres de producció, i ocupacional, canvi en les tasques a desenvolupar), qualitativa (necessitat d'adaptar les habilitats i fomentar la cooperació entre els membres de la plantilla) i salarial (establiment d'incentius salarials per fomentar la productivitat).
• Elevats índexs de precarietat, que adopta diverses formes: inseguretat (el nostre país presenta l'índex de temporalitat més elevat de la Unió Europea. El fet que un terç dels contractes siguin temporals i la introducció d'algunes modalitats de contractació indefinida que redueixen la indemnització per acomiadament pot malmetre les perspectives de carrera professional en una empresa), insuficiència salarial (la proliferació de contractes a temps parcial pot ajustar-se a les necessitats d'alguns col·lectius però ser alhora un condicionant, especialment per a aquelles persones amb escassa qualificació i, per tant, amb escasses possibilitats d'accedir a una feina ben remunerada. Per a aquests persones, una feina a jornada completa pot convertir-se en l'única oportunitat d'assolir un salari digne), degradació de les condicions de treball (davant comportaments discriminatoris exercits per companys de feina o responsables de l'empresa) i protecció social reduïda per a determinats col•lectius, com els autònoms, que no disposen d'unes prestacions d'atur i jubilació equiparables a les del Règim General de la Seguretat Social.

Si bé aquests fenòmens afecten el conjunt de la població activa, no podem obviar la particular situació que experimenten les dones en el mercat de treball. Tot i que s'han incorporat massivament al mercat de treball assalariat, actualment la seva presència continua sent inferior a la dels homes: la taxa d'activitat de les dones és gairebé 20 punts inferior la dels homes (l'any 2007 és del 53,1% i 72,2%, respectivament. Font: Institut d'Estadística de Catalunya). A més a més, no ha millorat gaire la situació social de les dones. Al contrari, està subjecta a diversos tipus de discriminació:

1. Discriminacions salarials: el salari mitjà femení és entre un 25 i un 30% inferior al masculí. Sovint aquesta diferenciació es deu als complements salarials.
2. Segregació ocupacional: tot i que aquesta tendència va disminuint, hi ha sectors masculinitzats (sobretot de tipus tècnic i treballs manuals) i feminitzats (els referits a la cura de les persones, per exemple).
3. Discriminació vertical: les dones tenen dificultats per ocupar càrrecs de responsabilitat. Es parla de jerarquització o de l'anomenat sostre de vidre. Així, hi ha una tendència a concentrar les dones en ocupacions sense gaire responsabilitat i amb poques possibilitats de promocionar-se, mentre que els homes ocupen càrrecs més alts dins l'escala jeràrquica i més valorats socialment. Paradoxalment, hi ha més dones universitàries que homes.

A part d'això, hi ha dos aspectes més que caracteritzen la seva situació:

1. L'atur: la taxa d'atur femení és més elevada que la masculina. A Catalunya és d'un 5,6 en els homes i d'un 7,8% en les dones a l'any 2007 (Font: Institut d'Estadística de Catalunya).
2. Les dificultats per conciliar la vida laboral, familiar i personal: l'activitat laboral sovint es veu afectada per les responsabilitats familiars. Moltes persones treballadores (sobretot dones) han d'abandonar la seva feina a jornada completa per tal de poder compaginar treball i família. En aquest sentit, els valors culturals propis d'una cultura androcèntrica segueixen força arrelats: persisteix la doble presència de la dona com si es tractés d'una condició de naturalesa femenina, i no es dóna un compartir real de les dues esferes, la productiva i la reproductiva.