Maria Aurèlia Capmany. El feminisme, ara - pròleg a Dona i societat a la Catalunya actual (1978)

No pensem prou que al mascle de la tribu li plau el paper de mascle, i li plau la metralladora tant com la destral, i li plau el salpasser, i li plau l'ús de la intel·ligència en exclusiva, i quan se sent generòs atribueix a les dones que considera prvilegiades la intel·ligència del mascle, de la mateixa manera que el mascle de camí ral, quan s'exalta davant d’una femella que l'excita diu cridant: "Quina tia collonuda!", cosa que no li hauria d'agradar i menys excitar, a no ser que el seu masclisme arribi a la perfecció i només li agradin les dones que tenen figura d'home.
(…)
La conclusió de totes aquestes divagacions … és que si volem canviar realment la situació de la dona en la societat en què vivim hem de canviar la societat i no ho aconseguirem si no és canviant la mentalitat de tots i cada un dels éssers humans.
(…)
I no hauríem de perdre mai de vista que la revolució no es produeix si no hi ha un pas d'una situació de fet a una situació de dret, i que el més greu error que pot cometre la dona en la societat industrial avançada és acceptar el paper de dona que li ve prefabricat per aquesta societat mateixa.
(..)
Avui, en el moment en què les dones s'alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troba precisament que ha d'emprendre la lluita contra l'intent de reduir-la a feminitat; un intent tan ben orquestrat pels homes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses al servei d'aquests dogmes, d'aquestes lleis, d'aquests costums. Cada vegada més, la dona haurà d'alliberar-se de la caricatura d'ella materixa que li ofereixen els mitjans de comunicació de masses.

No hi ha activitat feminista que sigui inútil. Mai no he cregut que la dona sigui una classe social, però, precisament perquè no ho és, la seva emancipació afecta la realitat i la interacció de les entitats home-dona.