Un dia vaig venir a una conferència de vostè, i va dir unes quantes coses que em van deixar bocabadada. La primera part de la conferència tractava del tema següent: Com ho ha de fer la dona per coordinar la seva missió de mare amb la seva vida professional. Em van venir ganes de posar-me a riure (...) Li explicaré desseguida la solució que algú va trobar per a mi.

(...)

Quan vaig fer els dotze anys ... la mare va dir al capatàs de la fàbrica que en tenia catorze, i ell va fer els ulls grossos i vaig entrar a treballar. (...) Als disset anys em vaig casar. I llavors vam quedar que, provisionalment, seguiria treballant un any o dos i així que ell guanyés prou jo deixaria de treballar. Només li he de dir que tinc cinquanta anys i ell encara no guanya prou perquè jo deixi de treballar.

¿Que com he conjuminat la meva missió de mare amb la meva feina professional? Doncs igual que la meva mare i la meva àvia i la meva besàvia. És un sistema molt senzill, i es veu que dóna molt bon resultat perquè encara dura, i segons diuen fa tres segles que va començar.

El sistema consisteix en el següent. Quan ets a la fàbrica fas la feina de la fàbrica, i quan ets a casa, fas la feina de casa. De la feina de la fàbrica se'n diu jornada laboral, i de la feina de casa, sus labores.