El sol fet d'aparèixer vostè en el cenacle masculí ja és un desafiament. Els més tranquils, els més segurs... sentiran simplement una sensació de mandra, la certesa d'una inevitable pèrdua de temps. Però, ¿i els qui no estan segurs, Doctora? ¿no pensa en la quantitat immensa d'homes que no estan segurs? (...) Per a aquests la seva presència és una broma de mal gust. Si vostè els contradiu ... se sentiran immediatament atacats; atacats personalment, vull dir. Si vostè inicia el diàleg dient: -Sobre aquesta qüestió discrepo...- no serà la qüestió plantejada allò que ocuparà el primer terme; la qüestió plantejada deixarà de tenir immediatament interès i descobriran que vostè posa en qüestió tot el sistema que els manté en primer pla. I tenen raó, pobrets, perquè si el sistema se'n va en orris, ells aniran a ocupar un lloc a última fila.

Perquè, a més, com és lògic, vostè arriba al cenacle dels privilegiats amb una evident mala fama, és a dir amb una temible bona fama. Una dona no hi arriba de qualsevol manera a un lloc de primera fila. La promoció d'un home es pot fer amb calma i silenci i fins i tot amb discreció. (...) Però vostè, Doctora, és la indiscreció personificada. En qualsevol moment de la seva carrera haurà explicat que malgrat ser una dona, posseix aquests títols, sap fer aquestes coses, ha descobert aquestes altres, a arribar primer a tal lloc, abans que tota una sèrie d'homes de la seva generació. A cada moment la trobem explicant-se, exigint, com és ara el seient a l'Acadèmia.

(...)

Aleshores, si el que vostè vol és obtenir el lloc a l'Acadèmia per fastiguejar els Acadèmics, ja ho començo a entendre una mica. Té la seva gràcia, perquè realment els fastiguejarà molt, estimada Doctora.