¿Com s'ho faran els científics, i els escriptors, i els ministres, i els advocats i els financers, si no tenen rera ells un àngel de la llar que els estalviï d'haver-se de preocupar de pagar el lloguer, de contestar les cartes, de desar la roba d'hivern, de fer provisions per a tota la setmana, de treure les escombraries, de fer fer venir el paleta i l'escura-xemeneies i el pintor de parets? ¿Qui allunyarà les visites inoportunes, els crits de les criatures, els cobradors, el venedors de gangues, els arribistes, els aprofitadors, els ensabonaires, els beneits, els que no tenen res a fer en tot el dia?

(...)

... el teu marit i els teus fills necessiten la plusvàlua del teu treball, és a dir, el profit del teu treball, que els reverteix íntegre i que els permet viure de renda i dedicar-se a totes les altres activitats que els promocionen.

La família, estimada assassina, és una unitat econòmica... Ja sé que tu, un cop decidida a l'assassinat, no t'aturaries pas per un detall tan petit com aquest: "¿Cal liquidar la família? --et diries--, doncs liquidem-la!". Però aleshores jo et pregunto: "¿I què hi posarem, a canvi?".

(...)

Net i clar: jo ja hi estic d'acord en aquest assassinat sistemàtic i progressiu dels àngels de la llar; però, al mateix temps, les dones ens hauríem d'esmerçar a demostrar que el resultat produeix uns beneficis comptants i sonants per a la societat. A mi no em sembla pas impossible, però desconfio d'aquests assassinats casolans, domèstics. Jo propugno una Saint-Barthèlemy angèlica, per començar. I un nou repartiment de papers, naturalment.