Dolores Juliano

El 12 de març vam tenir una trobada i conversa agradable amb Dolores Juliano, en el marc dels nostres dinars-tertúlia. Dolores Juliano Corregido és antropòloga social i Creu de Sant Jordi 2010. Ens va parlar sobre “Dones, treballs i ciutadania

El treball de les dones és un treball poc considerat … o considerat natural

En gairebé totes les societats hi ha treballs considerats femenins i treballs que s’assignen als homes. Això en si no seria discriminatori (seria una forma d’especialització) sinó fos perquè la feina de les dones es desvalora i es considera menys important, fins al punt que l’hi sol catalogar com “no treball”.

Per exemple en les anàlisis de la població treballadora es considera “inactiva” a la població jubilada i incapacitada, als estudiants i a les dones que es dediquen a “les seves tasques”. Això podria resultar sorprenent si tenim en compte que el treball domèstic i de cura és absolutament necessari per a la supervivència de cada grup humà, i és a més una tasca que, comptabilitzada en nombre d’hores, ocupa més que el conjunt d’hores de treball assalariat que realitzen en conjunt homes i dones.

Per amagar aquesta tasca socialment necessària i negar-li reconeixement es recorre a la ardit de considerar-la “natural” dir biologitzar-la com si fos una cosa instintiva, quan és una tasca assignada i subjecta a esforç i aprenentatge.

El valor del treball és un debat en el qual les dones hem estat excloses

L’economia, passada pel sedàs de la visió masculina del món, té grans dificultats per reconèixer el treball femení no retribuït, el que al no implicar moviments de recursos queda fora de la comptabilització. Ha estat necessària la irrupció de l’economia feminista, per què es comenci a treballar seriosament en la quantificació i valoració del treball tradicionalment assignat a les dones. Entre nosaltres mereixen destacar-se els noms de Cristina Carrasco, Lourdes Benerías i Sandra Ezquerra entre d’altres que han anat aportant investigació en aquest sentit. Però no és només un problema de la forma de comptabilitzar, ja que tampoc es reconeix la condició de treball a una activitat femenina pagada, com seria el cas del treball sexual. És un tema d’ideologia. Quan un treball és femení no es valora, si passa a mans masculines adquireix prestigi (per exemple perruqueria, alta costura, xefs de cuina) al revés si una tasca feta abans per homes es feminitza, es desvalora (carrera judicial, biblioteconomia), fins i tot es dóna el cas de tasques femenines tradicionals com la curació o l’ensenyament, que es van valoritzar quan van ser usurpades pels homes (al preu de cremar milers de bruixes) per tornar a desvaloritzar quan les dones les hem recuperat irrompent massivament en elles (magisteri o infermeria)

L’especialització del mercat de treball i els treballs no qualificats, un valor i una organització impulsada pel taylorisme, són la base de la nostra exclusió del mercat?

La idea que el treball de les dones seria reconegut quan fos pagat és una vella proposta del marxisme, a la qual van adherir alguns sectors de la primera onada del feminisme. En realitat, si no canvia la conceptualització dels treballs domèstics i de cures, i no s’aconsegueix un repartiment adequat dels mateixos entre homes i dones, el treball assalariat pot esdevenir una càrrega més, que obligui les dones a una interminable doble jornada laboral.

L’Estatut  de Catalunya fa un reconeixement del valor del treball, legislativament creus que és per on hem d’avançar?

Les lleis donen un marc de legitimitat a les accions i permeten avançar. Crec que és important donar les batalles legals i cuidar que la legislació sigui progressista, però les lleis per si soles no poden canviar concepcions tan arrelades com la creença que les dones són les dispensadores naturals d’atenció i cura. La nostra societat funciona d’acord a un model en què les dones passen de ser cuidades en la seva infància a transformar-se en cuidadores en arribar a l’edat adulta, mentre que els homes es mantenen indefinidament en un paper de fills necessitats de cures, sigui quina sigui la edat. Passen de rebre les cures de la seva mare als de la seva companya. Canviar aquests models porta temps i esforç, implica fonamentalment canviar el model de masculinitat. Nosaltres portem més de cent anys discutint la feminitat, els homes amb prou feines han començat amb la seva tasca.

Cercar, retallar, treballar, viure…

Possiblement aquestes són algunes de les paraules que arriba a ser obsessives entre la població, però especialment entre les 900.000 catalanes i catalans que són a l’atur. La situació econòmica és preocupant, les retallades d’”austeritat” –austericidi- empitjoren la vida de les persones i famílies en situació de risc de pobresa i, també, de l’anomenada classe mitja –la classe treballadora amb un nivell alt de salari- que pateix un empobriment progressiu. La pèrdua de llocs de treball és cada cop més insostenible donat que no es creen llocs de treball al mateix ritme i les condicions són molt més precàries.

Analitzar la cerca i accés a un lloc de treball és un altre bany de realitat. La majoria de prospeccions i intermediacions laborals demostren que no hi ha ofertes i les poques que hi ha són en unes condicions pèssimes. Les ofertes de la ciutadania no es cobreixen i les demandes del mercat tampoc, hi ha una bretxa evident entre oferta i demanda.

Pel que fa a les condicions, amb la Reforma Laboral del Govern central s’està passant per sobre de drets consolidats pel que fa a la protecció social, però també en el dret al treball, en els salaris i els drets laborals. Aquesta reforma, tal com vam mostrar en els informes de la Fundació, tot i afectar a tothom afecten molt especialment les dones amb una expulsió del mercat de treball i unes condicions laborals indignes.

Podem analitzar algunes situacions. Els salaris han baixat progressivament i de forma ràpida, llocs de treball d’alta qualificació tenen salaris de mileruista, mentre els de baixa qualificació es queden en el Salari Mínim  Interprofessional –de tan sols 645€ a l’Estat espanyol mentre a altres estats d’Europa com ara França és de 1435€- .Després d’anys sense compliment de la LISMI, trobem que moltíssimes demandes de treball exigeixen un certificat de discapacitat… un canvi de sensibilitat de l’empresariat o una forma subliminal de precarització dels llocs de treball? –tenint en compte que, en molts casos les persones amb discapacitat pateixen aquesta precarització-. El dret a la conciliació amb la vida familiar i personal es veu vulnerat, hem passat de treballar per viure a viure per treballar, sigui quines siguin les càrregues familiars i sense cap reconeixement al dret al temps propi, el temps ara és un luxe.

Aquestes són només algunes situacions. És evident que si segueixen les retallades la qualitat de vida arribarà a nivells ínfims. Sinó hi ha un canvi en el cicle econòmic serà impossible redreçar l’economia. L’economia ha de créixer però si ho fem des de l’àmbit financer, únicament, és del tot impossible. Els diners s’han de moure per crear qualitat de vida i riquesa sinó el creixement no és possible o en tot cas insostenible i desequilibrat donat que augmenta la riquesa dels qui ja en tenen molt i augmenta la pobresa dels que menys tenen. I diners n’hi ha! Tal com denuncia la Plataforma per a una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària denuncia que el volum de l’economia submergida és del 23’3% del PIB i que el frau fiscal és d’un 71,8%  realitzat, bàsicament, per grans fortunes, corporacions empresarials i grans empreses.

Descansar per tornar a la tensió

Tornar, qui ha pogut gaudir-ne, de les curtes vacances d’inici d’aquesta primavera no és una cosa fàcil. Abans es parlava de la síndrome post-vacacional… ara parlem de mantenir el nivell salarial, la feina, els drets socials i esperem que durant les vacances no s’hagi tret algun decret ràpid o hi hagi hagut alguna negociació secreta que ens retalli i ens llenci a la precarietat.

A hores d’ara, hi ha preocupacions diverses que ens aboquen a tensions importants en el nostre dia a dia. Els nostres drets minven i s’anuncien noves retallades als pressupostos sinó s’arriben a acords amb Europa, i amb l’Estat. Els convenis col·lectius, amb la reforma laboral, es volen convertir en paper mullat però la força de la unió és molta i la necessitat de negociar entre les parts imprescindible. A hores d’ara, hi ha un 40% de convenis col·lectius sense tancar, pendents de negociació. Sindicats i patronal han de renovar els convenis col·lectius i el termini es tanca el 7 de juliol.

UGT va elaborar el passat mes de gener un informe sobre la situació de la negociació col·lectiva, segons el qual el mes de gener d’enguany el 54% dels convenis d’àmbit provincial i català estaven bloquejats i el 10% prorrogats, només hi havia acord en un 36%, a hores d’ara hem avançat un mínim 4% i això posa un 60% de les treballadores i treballadors en la corda fluixa depenent dels acords.

Segons la darrera reforma laboral sinó s’arriba a acord en el termini fixat desapareixerà la ultraactivitat que és el terme utilitzat per anomenar la vigència del conveni antic front a la manca d’acord entre les parts pel nou conveni. Així, segons la reforma, es quedarien sense conveni el 60% de les treballadores i treballadors.

UGT i CCOO van portar a terme unes jornades de debat en la que acordaren els següents punts:

  • La unitat d’acció sindical és la millor eina per fer front les retallades en els drets laborals
  • Exigir a la patronal Foment del Treball la urgent constitució de la mesa de seguiment de l’ Acord Interprofessional de Catalunya, amb l’objectiu d’analitzar l’actual situació de la negociació col·lectiva a Catalunya.
  • Exigir la implicació del Govern de la Generalitat en els casos de bloqueig en els processos de negociació dels convenis col·lectius per part de les organitzacions empresarials.

Segons l’informe d’UGT el 67% de convenis de la indústria estan bloquejats, el sector de comerç i el turisme el 52% i en el sector serveis –tant públics com privats- tenen el 50% dels convenis amb acord.

Una oportunitat

El passat dimarts 12 de març la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC). Ara comença la voràgine de la recollida de signatures (50.000) per a poder arribar a ser debatuda, amb rang de proposició de llei, al Ple del Parlament.

Hi ha molts arguments a favor de la RGC, és una mesura de lluita contra la consolidació de la pobresa i contra la seva emergència. Una mesura a favor de les persones, la seva dignitat i benestar, segurament no n’hi ha prou i hem de fer molts més esforços per aconseguir reduir el risc de pobresa i combatre els efectes del creixement que ha tingut en els darrers anys, així com lluitar contra la pobresa estructural. Una lluita titànica impulsada per la societat civil.

Actualment el risc de pobresa a Catalunya és alt. L’augment de l’atur, la precarització dels llocs de treball, les retallades en serveis públics, la pujada de preus… són elements que estan marcant el futur de la nostra societat i el futur de moltes persones i famílies, especialment les dones. Darrerament, el reconeixement per part del Tribunal de justícia Europeu dels abusos comesos pels bancs és només un indicador de tot el que actualment pateix la nostra, ja de per si, estressada societat.

Però la legislació estatal no sembla que vagi pel camí d’avançar cap a la millora, totes les passes del govern de l’estat en l’àmbit laboral, econòmic, de serveis, polítiques d’igualtat d’oportunitats… són passes enrere indignants: la reforma laboral, la manca de polítiques de dones, la inhabilitació, de fet, de la llei de dependència…i ara el darrer decret de  mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure
l’envelliment actiu (un eufemisme per dir que augmenten l’edat de jubilació). Mesures que ens afecten de ple a la nostra vida, la nostra economia, els nostres drets. Mesures que han canviat el nostre paradigma de vida: treballàvem per viure amb dignitat i ara vivim el més dignament possible per poder treballar, i , en el cas de les dones, els treballs se’ns acumulen durant les 24 hores del dia.

Es parla d’austericidi i és veritat, les mesures d’austeritat estan provocant fam, pobresa i exclusió. Però el pla va més enllà: es vol provocar un canvi total de paradigma i tornar-nos a condicions laborals i socials dignes del segle XIX, en ple desenvolupament industrial i previ a la formació dels sindicats, en tant que representants de la lluita col·lectiva.

La possibilitat de poder debatir la Renda Garantida Ciutadana és una gran oportunitat, caldrà també poder-la fer efectiva i tirar endavant polítiques valentes contra l’exclusió i polítiques realment actives per a la creació de llocs de treball i de riquesa social.

Milagros Rivera

El passat  29 de gener vam portar a terme un nou dinar tertúlia. Ens va acompanyar Milagros Rivera, catedràtica d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i Directora del Centre de Recerca de Dones Duoda.

El sentit del treball més enllà de les condicions

Ens dius que no té sentit separar el temps de vida i el temps de treball

Les dones tenim una sola vida. No sé els homes, que van inventar segurament això de la doble vida … Separar el temps de vida del de treball, i no només el temps sinó l’atenció, l’amor / productivitat, el plaer de viure coses, és una font segura d’alienació i de desordre simbòlic.

Afirmes que el treball productiu està fet a mida de l’home i que la relació entre les dones i els treballs és decisiva per entendre la crisi

Ho vam veure molt clar en el feminisme, i no només el treball productiu sinó també en  la política dels partits, que, per cert, van néixer en contra dels salons de les Precioses, que eren mixtes i de mediació femenina. Els horaris de treball ho deixen clar, com els horaris de les reunions polítiques i sindicals de llavors (inacabables, a veure qui aguantava més, a la nit, sense límit… Una saviesa que sol ser femenina és l’encert de saber aturar-se a temps. Quant a dones i crisi, ara que la necessitat es revela sense pudor, deixant-ho tot al descobert, les decisions de les dones sobre el seu treball productiu són decisives perquè aquest deixi d’estar fet a la mida del cos d’home.  Jo les observo deixant de banda la mirada antiga, que ja ha donat molt de si, potser tot el que podia donar de si. La reinvenció de la maternitat és cada vegada per més noies al voltant del món (minoria, sí, però interclassista) que estem veient últimament  és clau. La casa està en la història, no és la que era, havent acabat el patriarcat, que vol dir havent fet allò de “treu el poder del teu llit i diverteix-te”. La revolució podria estar venint d’aquí, de la casa, de l’autoritat femenina i materna.

Vivim les dones una contradicció entre el que vivim i el que aportem al mercat de treball?

Jo visc aquesta contradicció:  fins fa poc (posem, l’any 2000, quan vaig poder crear l’assignatura “La diferència sexual en la història”) no he pogut explicar a classe una història que veritablement em signifiqués,  signifiqués la meva experiència. És una contradicció tremenda.

Cal parlar de sentit més que no pas d’horaris? Tu ens parles del “doble si”

El parlar de sentit arrossegarà en si els horaris, precisament el seu sentit, no a l’inrevés. El “doble sí” va per aquí perquè et deixa triar el temps dedicat a cada cosa en cada ocasió. No hi ha llibertat sense temps, sense triar l’ús del temps.

De mica en mica… també es buida la pica

En l’anàlisi que, des de la Fundació, anem elaborant sobre la relació entre el mercat laboral i la discriminació que patim les dones cada dia anem afegint noves dades que són preocupants i que caldria començar a tenir en la base de les actuacions públiques.

En els darrers informes elaborats ja vàrem aportar dades que mostraven l’abast de les discriminacions laborals. En el context que estem instal·lades i, segons les dades d’ocupació mostrades, estem assistint a un degoteig constant de destrucció de llocs de treball. Aquest, ha passat a convertir-se en una gran hemorràgia pel conjunt de  la  població ocupada.

En aquest escenari, ja varem anunciar l’existència d’ una estratègia d’expulsió  de les dones del treball remunerat, tant del sector privat com del públic. En les anàlisis i conclusions extretes hem manifestat que les dades eren tossudes i que ens demostraven com l’obertura de l’aprimament del sector públic tenia  com a destinatàries  un cop més les dones.

En l’actualitat, estem vivint una marxa enrere enorme en l’Estat Català del Benestar que afecta directament les dones. Hem de denunciar la no aplicació i l’incompliment de la legislació estatal i nacional de les polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, així com de les Directives europees que van en aquesta direcció. Tot plegat té un impacte negatiu en la vida, els treballs i la jornada laboral de les dones.

Amb les anàlisis vàrem avisar, i el més preocupant,  s’ha confirmat amb l’acomiadament d’una empleada pública de l’agència d’ocupació de Madrid (personal laboral). L’empleada pública estava gaudint d’una reducció de jornada per raons de guarda legal i va ser  acomiadada. D’aquesta forma ens situa en un moment en el que la pèrdua d’ocupació no només es circumscriurà a  la situació econòmica sinó que a ella s’afegirà  el ser dona.

El Tribunal Suprem ha declarat com a nul aquest acomiadament, equiparant així la protecció de les dones amb reducció de jornada per  guarda legal amb la protecció de las treballadores embarassades, “la regulació legal de la nul·litat de l’acomiadament de les treballadores embarassades constitueix una discriminació  directament vinculada amb el dret a la no discriminació per raó de sexe”. Així, l’últim pronunciament del Tribunal Suprem al respecte a creat jurisprudència.

En definitiva, la crisi està agreujant,  i multiplicant, la discriminació de les dones en el món del treball i l’aplicació de les lleis en vigor, així com la seva pervivència són elements importants per a protegir els nostres drets, en clara recessió.

No volem repetir-nos, però estem davant d’un doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació. Si bé aquest doble raser era molt present al sector privat, ara ha començat a infiltrar-se en el  sector públic, d’aquesta forma les dones sortiran de l’àmbit públic i  entraran  per la  porta falsa per la via de l’externalització del servei.

El doble raser. Nou informe de la Fundació

Aquesta setmana hem presentat a la premsa les conclusions de l’estudi: El doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació.

En el mateix hem analitzat com s’ha anat organitzant la jornada laboral en el mercat de treball i com aquesta organització ha estat, i segueix sent, un element altament discriminatori per a les dones. Tot i que hi hagut tímids avenços respecte a l’equiparació i reconeixement dels nostres drets en l’esfera del treball remunerat.

En aquests avenços es va articular i desenvolupar un nou model social europeu, un model social que avalava el desplegament de l’Estat del benestar en l’entorn europeu. A Catalunya i l’Estat espanyol l’inici del desplegament d’aquest Estat del Benestar es va anar veient solapat per la crisi econòmica i, actualment, aquesta serveix d’excusa per a retallar drets social i una xarxa de serveis públics va ser, entre d’altres, un dels incentius de la participació laboral femenina. Podeu trobar l’informe i les conclusions en aquest

El doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació

Les dones hem assistit a tímids avenços respecte a l’equiparació i reconeixement dels nostres drets en l’esfera del treball remunerat.

En aquests anys, hem omplert el temps d’espera amb bocins de paciència, esperant que s’adaptés el model de relacions laborals a les nostres especificitats. La legislació ha acompanyat en part però, a cop de decret, els canvis en matèria laboral i l’organització de la jornada laboral ens han anat minvant els drets.

L’atur creix, els drets baixen

En les dades de l’atur del mes de febrer trobem la dinàmica de decreixement en l’ocupació que hem tingut els darrers dos anys. Hi ha un tancament d’empreses preocupant, ERO en marxa i altes taxes de temporalitat. El mes de febrer, a Catalunya, ha posat a les cues de l’atur 3.359 persones més, registrades, 1.430 de les quals són dones i 1.929 homes. El sector més afectat és el de serveis, amb 2.596 persones més en situació d’atur, un sector en el que les dones som majoritàries.

Les dades ens mostren com se’ns expulsa, de forma lenta però efectiva, del mercat laboral. Els discursos, d’alguns membres del govern central, sobre el paper social de les dones, així com la manca de polítiques actives -fet al que s’ajunta l’austeritat econòmica a que es sotmet la població i l’economia de l’Estat- ens porten a una situació que va més enllà de la preocupació: estem davant una situació social alarmant.

La pobresa creix no només en sectors on ja és crònica sinó que comença a ser present i cronificar-se en sectors socials que vivien en una situació econòmica desfogada els darrers anys. L’austericidi econòmic, els desnonaments i el desmantellament de l’estat del benestar unit al liberalisme salvatge i la privatització dels serveis ens porten a:

  •  Un atur que supera les 665.176 persones a Catalunya i 5.040.222 persones a l’Estat espanyo
  • Llistes d’espera escandaloses en la sanitat pública
  • Tancament de línies de P3 a les escoles públiques

  • Augment de la temporalitat en els contractes (més del 87% de les contractacions són temporals)

  • Reducció de salaris públics i manca de pagament de pagues extres

  • Acomiadaments en empreses públiques

Per posar, només, alguns exemples, però la llista podria seguir molt més llargament.

Ens trobem en una situació econòmica que té com a objectiu eliminar els drets laborals i això comporta que la crisi sigui més aviat una economia de guerra. Una guerra on els drets socials es posen en qüestió i són la diana.

Les dones havíem anat desenvolupant uns drets que se’ns reconeixen com a bàsics a les diferents legislacions, però la desarticulació de l’economia de l’estat del benestar ens afecta en primera línia. Som les més afectades i les primeres expulsades, els nostres drets ni es contemplen i esdevenen un “luxe” per les empreses i, en canvi, es parla poc de polítiques actives per a dones i dels problemes en l’accés, la promoció i la consolidació del lloc de treball pel simple fet de ser dones.

Trobada amb Dolores Juliano

El proper dimarts 12 de març, portar a terme un nou dinar-tertúlia de la Fundació amb Dolores Juliano Corregido, antropòloga social i Creu de Sant Jordi 2010.

La ponent ens  parlarà de “Dones, treballs i ciutadania”

Les places són limitades i cal confirmació al 933011195 o bé a fmac@fmac.org. Cal confirmar abans de l’11 de març .

El cost de l’activitat serà de 5€ com a aportació a les despeses del dinar

WordPress
Outreach WordPress Theme by StudioPress