Manca de drets saludables

El 28 de maig és el dia internacional d’acció per la salut de les dones, proclamat el 1987 a la V trobada Internacional sobre la salut de la dona. Des de llavors, aquesta jornada vol evidenciar com la diferència sexual esdevé, també, una clara discriminació i un atemptat contra la salut de les dones.

Les retallades socials afecten al cor del sistema sanitari: salaris, condicions laborals… però també al sistema organitzatiu i la qualitat dels serveis. De la mateixa manera que estan afectant de forma greu les polítiques de dones i, per tant, la qualitat de vida del 52% de la població. Segons recull debat.cat, diari digital de Catalunya, “L’objectiu és aconseguir que la despesa sanitària real en el 2013 sigui de 8.500 milions d’euros, quan en el 2010 havia estat de 10.000 milions. Ningú pot ignorar que efectuar-ho implicarà morts evitables i una immensa pèrdua generalitzada de qualitat de vida. Hi haurà una brutal disminució l’accés real i efectiu a la sanitat, una pèrdua d’activitat de la pública i de la concertada, que hauran estat deliberadament provocades. Ja tenim tancament de plantes quirúrgiques, a les que s’afegiran tancaments d’hospitals. (…) Hi ha metges que cobren 700 euros al mes i molts reben entre 700 i 1300 euros. Són els que cobren menys d’Espanya i dels més baixos d’Europa. No és cap atzar: la disminució pura i dura dels facultatius és un element clau en la destrucció de la sanitat pública, junt amb el tancament de sales d’operacions, l’allargament de les llistes d’espera i encara més de la cua per a poder tan sols figurar en la llista d’espera. Així, una ecografia preoperatòria, necessària per ingressar en la llista d’espera per ser intervingut, requereix quinze setmanes, malgrat que costi uns centenars d’euros i en un centre privat s’obtingui en una hora. És injustícia i immoralitat, alhora.”

Per altra banda, aquestes retallades afecten a polítiques que facilitaven un repartiment social de les tasques de cura a les persones dependents i que aquest treball no recaigués sobre les famílies, és a dir, en un gran percentatge recau sobre les dones. Si a aquestes retallades pressupostàries afegim les retallades de drets socials i laborals i la reforma laboral que ha elaborat el govern central, trobem que la qualitat de vida (i el nivell econòmic, és clar) de les persones treballadores ha disminuït molt en poc temps, però, de forma molt especial, la qualitat de vida de les dones que ha quedat molt malparada i afecta directament a la salut.

Les dones seguim cobrint la doble jornada de forma majoritària,  som l’eix que vertebra la vida familiar i això vol dir que el nostre nivell d’estrès és elevat, un nivell que , en èpoques de crisi s’accentua. La crisi econòmica i la manca d’un mercat laboral sanejat i en condicions afavoreix la mala salut social. S’accepten llocs de treball en condicions salarials i de treball d’una gran precarietat que, en el cas de les dones, s’afegeix a la ja precària situació de partida i a una bretxa salarial important. La manca d’aplicació de les lleis que afavoreixen una major igualtat de drets són, en l’àmbit laboral, fonamentals. Els plans d’igualtat de les empreses i els protocols d’actuació contra la violència masclista al lloc del treball no es generen, no són presents als convenis col·lectius (que com ja hem expressat en blocades anteriors no passen per un bon moment de negociació) i això afecta als drets laborals però també de forma directa als riscos psicosocials que es generen al lloc de treball. Els llocs de treball poden esdevenir en molts casos espais tòxics per a les dones,  però, a més, sense instruments per combatre la toxicitat aquest risc és altíssim i les condicions de treball afecten de forma continuada i constant la salut de les dones.

Així, la lluita pels drets de les dones esdevé clau en la lluita per una bona salut pública i els drets socials consolidats. El 28 de maig, dia internacional d’acció per la salut de les dones, esdevé una data de mobilització important, central en la nostra agenda.

La salut… importa?

Les retallades en l’àmbit de sanitat afecten greument la salut.  Segons dades fetes publiques,les retallades pressupostàries en les diferents Comunitats autònomes és de 8.715 Milions d’€ i d’aquests uns 5.365 Milions d’€  afecten directament a la sanitat pública.

La mitjana  estatal de despesa sanitària per habitant és de 1463 €, menor que Itàlia (1.913 €) i només per sobre de Xipre, Grècia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Estònia de l’eurozona, i molt per sota de la mitjana de l’Europa dels 17 (2094 €) i de l’Europa dels 27 (1843 €)una realitat trista i que mostra al caire privatitzador que s’està seguint en l’àmbit de les estructures sanitàries i posa molt en dubte el caire gratuït i universal  donat que es proposa una reducció dràstica de la cartera de serveis bàsics.

Per posar alguns exemples la proposta que hi ha sobre la taula pretén noves retallades en alguns àmbits importants com ara: l’eliminació de l’exempció de pagament per part del pacient de tractaments per accidents laborals i malalties professionals. També  s’estudia excloure bastons i crosses del catàleg de material a finançar i el copagament de  l’oxigenoteràpia (que afecta a malalties respiratòries greus), així com  l’exclusió del finançament de tires i mesuradors de glucosa per a les persones diabètiques. Aquestes noves retallades, en cas que es portin a terme, posen sobre la taula la cobertura del nostre sistema de salut i s’aposta de forma, encara més clara, pel desmantellament de la sanitat pública, en tant que dret.

Així qui tingui diners per accedir a la sanitat privada podrà tenir una sanitat amb recursos mentre qui només tingui accés a la sanitat pública veurà fortament laminats els recursos i teràpies a que té accés.

A Catalunya les retallades estan anant més enllà. Es va fer públic fa poc temps l’informe d’una consultora  que proposava la fragmentació en petites empreses privades de l’actual gestor públic del sistema sanitari català: l’Institut Català de la Salut. Alhora portem mesos tancant espais públics per concertar nous espais privats, i les llistes d’espera han augmentat. De fet, aquestes noves propostes de retallades són la resposta  ala proposta de la patronal del sector de la sanitat concertada: reduir el sector públic a allò bàsic deixant que sigui el sector privat qui desenvolupi els serveis.

Si les retallades segueixen produint-se les inversions en l’àmbit públic no es produiran i anirem destruint el que tant a costat a nivell social i econòmic: una atenció a la salut pública i de qualitat. I això tindrà un doble pes en el cas de les dones, com a cuidadores i com a pacients seguim sent la majoria social més exclosa i minvada de drets.

#28S


El 28 de setembre és el Dia mundial per la Despenalització de l’Avortament, en aquests moments la reivindicació és un tema de dret de les dones a decidir front a una involució que vol negar-nos aquest dret i ens nega el dret a tenir una vida digna, saludable i lliure.

Sembla que malgrat les grans mobilitzacions ciutadanes contra les retallades socials i de drets, alguns grups integristes segueixen exercint de lobbies tot pressionant per seguir retallant en drets, especialment els drets de les dones. El dret a interrompre un embaràs no desitjat, el dret a estimar com es vulgui, el dret a formar una família sigui quin sigui el sexe dels o les conjugues… les passes enrere són molt grans i l’Estat espanyol (tenint en compte que l’estat no es considera, actualment només el central) ha passat de ser referent internacional de lleis i polítiques avançades i de reconeixement de la diversitat a ser model d’ultraconservadorisme.

L’actual govern central vol que les dones tornem a ser tractades com a menors, minoritzades en drets de ciutadania i vol que la justícia decideixi per nosaltres. El model patriarcal no respecta el dret de les dones a decidir i no vol perdre aquest privilegi.

El passat 28 de setembre la mobilització era al carrer, però també a les xarxes socials. Les manifestacions van ser múltiples i l’assistència molt nombrosa. Milers de persones es van mobilitzar per exigir l’avortament lliure, gratuït i en condicions. A les xarxes socials, especialment a twitter, es van poder seguir, amb els hastags #28S #nosaltresdecidim #dretsalpropicos #niunpasenrere entre d’altres. Milers de “piulades” que reclamaven poder exercir el dret de les dones a decidir per si mateixes, sense intermediaris i sense intervenció de l’Estat.

La campanya ja fa temps que està en marxa. A nivell mundial les mobilitzacions i reivindicacions són moltes i visibles. Ara es tornen a reivindicacions que semblaven d’altres temps com ara:
• Les condicions perquè la realització de l’avortament sigui legal, gratuïta, segura i accessible per a totes les dones que ho decideixin.
• El cessament de les persecucions judicials, selectives i abusives de dones que han avortat, les quals afecten principalment a les dones més pobres. L’empresonament de dones per aquesta causa en els nostres països constitueix una injustícia inqualificable.
• Mesures urgents per evitar que l’objecció de consciència en hospitals públics i altres contextos institucionals es converteixi en un obstacle a l’exercici de drets o posi en perill la salut o la vida de les dones.
• Accions per garantir la seguretat de les defensores dels drets de les dones, en particular els sexuals i els reproductius, a tots aquells països on aquestes s’enfronten persecucions, intimidació i amenaces.
• Reafirmar i protegir el caràcter laic i plural de la democràcia, evitant ingerències indegudes d’extremistes religiosos que afectin la realització de reformes legals i / o la posada en marxa de polítiques públiques tendents a millorar la salut de les dones i l’exercici dels seus drets.
Segueix la reivindicació, segueix la mobilització al carrer i a les xarxes… els drets de les dones són en perill.

Tornar enrere


El dret a l’avortament ha estat sempre un debat polític per sobre del que pensen, necessiten i volen les dones. Quan hi ha un embaràs no planificat ni desitjat no és una situació fàcil de resoldre, sovint la decisió és dura. La decisió de les dones, en aquest cas, sempre ha estat regulada per llei, no és una decisió lliure i, sempre, malgrat la frivolitat amb que molts àmbits polítics tracten el tema, és delicada i té conseqüències per a la vida de les dones.

La llei orgànica de salut sexual i reproductiva i Interrupció Voluntària de l’Embaràs ha regulat, fins ara, aquesta decisió. Ara de forma definitiva, la marxa enrere és total. El Ministeri de Justícia ha endegat una reforma on no hi ha possibilitat de decisió per part de les dones ni supòsits que queden recollits, inclosa la malformació, una proposta criticada per tots els àmbits. Els drets de les dones queden vulnerats.

Us enllacem amb la història de l’evolució social i legal de l’avortament al Regne d’Espanya. Cal fer memòria per no perdre el nord. També us enllacem la llei vigent, les declaracions del Ministre i les campanyes a favor del dret a l’avortament en marxa actualment.

Las 11 de Bilbao


Declaracions Ministre
Nosaltres Decidim
Campanya pel Dret a l’Avortament

Foc, suor i llàgrimes

Arribem a final de juliol, alguna gent esgota vacances, la majoria marxarà en l’èxode estiuenc que, de forma gairebé obligada, es produeix tots els anys durant el mes d’agost. Però aquest no és un estiu qualsevol!

Estem sota els efectes, recents, de grans focs que ens han afectat el nord i el sud d’uns països sense nom i que deixen arrasada una gran massa forestal que ens cal per viure en qualitat, per tenir un país amb futur, per tenir un aire respirable…

Estem sota els efectes, a mig termini, d’una crisi econòmica mundial fruit del capital especulatiu que ha envaït tots els àmbits de les nostres vides.

Estem sota els efectes de mancances en aspectes claus de la nostra vida: l’habitatge, l’alimentació, la qualitat de vida, la salut, l’educació… fruit d’un intent agressiu de canvi, i regressió, en el sistema de l’estat del Benestar.

Estem sota els efectes de la manipulació mediàtica, de la marxa enrere en els drets, de la por instal•lada en les relacions socials i polítiques, de l’alienació instal•lada en les classes populars, de la xenofòbia i el racisme, de la injustícia… vivim en els temps dels aprofitats, que ens volen fer creure que la culpa és nostra, perquè hem viscut per sobre de les nostres possibilitats.

I marxarem de vacances, sense saber si arribarem a finals de mes; sense saber si quan tornem tindrem feina encara; si podrem seguir pagant la hipoteca amb la que ens vam poder comprar un petit pis; si els nostres drets seguiran rebaixant-se durant el mes d’agost…

Marxarem de vacances sabent que les escoles públiques on les nostres filles i fills estudien tindran menys recursos a l’inici de curs; sabent que la sanitat pública està en estat d’alerta per la manca de recursos; sabent que els salaris de totes i tots són cada cop més baixos; sabent que les nostres garanties socials i laborals són cada cop més febles; sabent que les dones som excloses del mercat laboral; sabent que les dones serem la cuidadores de les persones dependents perquè s’ha finiquitat la llei de dependència; sabent que si el fetus té una malformació congènita no podrem decidir sobre el nostre, i el seu, futur perquè l’estat ho farà per nosaltres i serem cuidadores de per vida…

Marxarem sabent que mentre els que van crear la crisis financera se’ls rescata, s’amnistia els defraudadors fiscals i no es puja l’IVA de luxe ni els impostos a les grans fortunes i tot amb els nostres diners… a nosaltres se’ns retallen els drets i els salaris i se’ns pugen els impostos. Es retallen els serveis públics que ens poden dotar de futur i cobrir les necessitats urgents i el foc acaba amb boscos, cases i vides, i no hi ha prou efectius per pal•liar-ho (i, malgrat que el clima no ajuda, és evident que la prevenció ha rebut tisorada). No és qüestió de demagògia, ni populisme, ja n’hi ha prou de llàgrimes de cocodril, cal una resposta contundent: PROU RETALLADES!

Històries de salut laboral


La salut laboral de les dones no ha estat un tema prioritari per les empreses, la història ens ho recorda. La primera denúncia en salut laboral feta per dones va ser als Estats Units. L’empresa Radium Dial, produïa instruments d’esfera amb pintura radioluminiscent per a l’exèrcit durant la primera Guerra Mundial. Per a portar a terme aquesta producció va contractar 70 dones, les anomenades Radium girls.

Mentre que els propietaris i els científics de l’empresa estaven familiaritzats amb els efectes del radi i evitaren acuradament tota l’exposició utilitzant pantalles de plom, màscares i pinces, les dones contractades no van rebre cap informació sobre la toxicitat ni formació per a llur protecció. Contràriament, les dones van rebre instruccions de pintar el radiil•luminades de les esferes dels rellotges i instruments, que creien que era segur, llepant seus pinzells per afinar-los. Algunes també es van pintar les ungles i les dents amb la substància brillant, que creien inoqüa. Moltes de les dones va començar, més tard, a patir d’anèmia, fractures òssies i necrosi de la mandíbula.

Cinc dones van denunciar l’empresa i van defensar els seus drets al reconeixement de malaltia professional. Les pressions de l’empresa van ser moltes i van trigar dos anys a trobar un advocat que les representés. Davant la insistència de la empresa, les morts dels treballadors i treballadores (s’ignora el nombre de persones afectades) van ser atribuïts pels professionals mèdics a altres causes, la sífilis, una famosa malaltia de transmissió sexual i va ser citat sovint en els intents de desprestigi de la reputació de les dones. Finalment el 1928 es va resoldre el cas judicialment i les dones van rebre indemnitzacions i reconeixement.

Documental

Els riscos laborals, no tenen gènere?

La salut de les dones ja sembla un clàssic dels jutjats i més quan s’avaluen els riscos laborals. De forma majoritària les dones no trobem reconeguda la diferència sexual, cultural, social però també física i biològica. Avui us volem parlar d’una sentència que si que ens els reconeix. No hauria de ser una cosa destacable si formés part de la normalitat però, tristament, la nostra normalitat és tota una altra.
A la pregunta existeix risc per a les dones tripulants de cabina de passatger a aeronaus, com a conseqüència dels torns i horaris dels vols? Hi ha una clara resposta: SI.
Una treballadora de la aerolínia EasyJet va sol•licitar el reconeixement d’estar exposada a una situació de risc durant el període de lactància natural. Per aquest motiu va sol•licitar la suspensió del contracte de treball i el corresponent subsidi.
La resposta va ser negativa, tan per part de l’aerolínia , en no tenir contemplat com a risc laboral el període de lactància a l’avaluació dels riscos, com la mútua IBERMUTUAMUR que no va considerar justificada l’existència de riscos específics per la lactància.
Després de dos anys de litigis, i gràcies a la Sentència del Tribunal Suprem es va posar de manifest que quan es realitza l’avaluació dels riscos s’ha de contemplar la naturalesa, el grau i la duració d’exposició per part de les treballadores que estan en situació de lactància natural als agents, procediments o condicions de treball que puguin influir de forma negativa en la salut de la treballadora o de la o el lactant. En cas afirmatiu l’empresa haurà d’evitar a les treballadores aquesta exposició mitjançant l’adaptació de les condicions de treball

Per altra banda, la mateixa sentència recull que si l’adaptació no fos possible o la realitzada fos insuficient, la dona gaudeix del dret a un canvi del lloc de treball o bé de la funció a desenvolupar

Finalment, s’evidenciava el fet que si no és possible el canvi de lloc o de funció la solució vindrà amb la destinació a un lloc malgrat que el mateix no sigui equivalent al seu grup o categoria professional però conservant el muntant retributiu del seu lloc d’origen.

La conclusió a la que arriba el Tribunal Suprem ve donada perquè els torns i horaris dels vols, respecte a les tripulants de cabina provoca una impossibilitat material de realitzar l’extracció i conservació de la llet a bord de l’aeronau, la qual cosa havia d’haver estat prevista per l’empresa en l’avaluació de riscos. Aquesta realitat unida a la manca d’oferiment d’un altre lloc de treball suposa una veritable inactivitat per part de l’empresa en la seva responsabilitat respecte als drets de la treballadora.

Ens hem de felicitar pel contingut d’aquesta sentència, potser a partir d’ara es prendran seriosament en consideració les nostres especificitats en la salut, quan les empreses desenvolupin les avaluacions de riscos laborals.

Drets socials contra la crisi

La crisi financera que va esclatar fa uns anys està afectant de forma directa a tota la societat i, especialment a la classe treballadora. Una crisi que ha estat provocada per les bombolles de capital i pel capitalisme especulatiu està impactant durament sobre els drets socials i laborals de la ciutadania i el desenvolupament de l’estat del benestar.

Aquesta crisi mundial s’ha en una crisi d’ampli abast socioeconòmic. Actualment als Estats Units hi ha la proporció més baixa dels darrers 23 anys de persones entre 25 i 45 anys amb un lloc de treball. A la Unió europea hi ha 25 milions de persones a l’atur ( un 48% són dones a l’atur). Al Regne d’Espanya aquesta taxa és la més alta de la UE, amb un 20% d’atur registrat i que segueix creixent. Les dades de Catalunya no són gens tranquil•litzadores, tot i que el mes de maig s’ha reduït el nombre de persones a l’atur en 4.789 persones (val a dir que són dades que ja inicien el creixement de contractes eventuals per a l’estiu) segueixen havent 630.932 les persones en situació d’atur registrades. Hi ha prop de 36.000 persones més que l’any passat i s’incrementa l’atur femení en un 6,43% i el masculí en un 5,56%. Val la pena tenir en compte que del total de catalanes i catalans en situació d’atur registrat 218.000 no reben cap prestació. Des de l’inici de la crisi, l’any 2007, s’han perdut prop de 400.000 llocs de treball.

Des de la proposta de Reforma laboral del Govern del Regne d’Espanya els Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) han anat creixent, si comparem amb l’any anterior hi hagut un augment d’un 35% d’ERO presentats per part de les empreses.

Es fa evident, doncs, que les formules que s’estan utilitzant pels nostres governs no són mesures positives per a la reactivació econòmica i estan impactant negativament sobre la nostra qualitat de vida i en la creació de nova ocupació. Cal ser conscients de les conseqüències nefastes de la crisi sobre la vida i la salut de les persones: la reducció de la qualitat (i en molts casos també quantitat, i parlem de mínims necessaris) de l’alimentació, de la pobresa energètica (es parla que un 43% de la població ha prescindit de la calefacció aquest hivern), precarietat en la salut física i mental de moltes famílies en risc d’exclusió, augment dels suïcidis per causes derivades de la crisi (hi hagut un augment entre 2006 i 2010 d’uns 1400 suïcidis i la comparativa amb altres països mostra que la crisi és un factor determinant).

La Reforma laboral no fa sinó agreujar la situació i deixar-nos sense drets a les treballadores i treballadors (i de forma molt més negativa a les treballadores tal com vam analitzar en el nostre informe). La manca d’inversió econòmica, l’augment de deslocalitzacions, la flexibilitat laboral i la subocupació (hi ha 10.000.000 de persones a Europa que treballa amb jornada parcial i que voldria treballar més però no pot, el 68% són dones), la baixada salarial i la precarització dels llocs de treball i els drets laborals entre altres factors estan provocant un augment importantíssim i preocupant de la pobresa.

La crisi financera la paguem la gent de sempre, els escàndols com els de Bankia ens costaran caríssims. El fet és indignant si tenim en compte que mentre es parlava d’un suposat benefici dels països del Nord sobre els del Sud només eren uns quants qui se’n beneficiaven i tampoc els països del sud han tingut beneficis de la cooperació dels estats ni de les inversions industrials que han provocat efectes ecològics i socials devastadors. Segons el Center for International Policy, els fluxos de diners il•lícit que es van del Sud cap al Nord tindria un volum anual entre set i vuit vegades superior a tota l’ajuda oficial al desenvolupament.

Diuen que em viscut per sobre de les nostres possibilitats, qui? Ara hem de pagar amb els nostres drets? Calen polítiques serioses i equilibrades socialment, cal superar l’actual crisi però no a costa dels drets socials i laborals aconseguits, al contrari, aquests drets s’han de globalitzar i el dèficit econòmic que el paguin els culpables i deixin de convertir-lo en dèficit social

28 de maig: Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

Aquesta setmana es porta a terme la commemoració del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, en un moment en que la crisi econòmica apreta, i apreta fort, la societat i especialment a les dones, l’acció per la salut és més necessària que mai. A nivell mundial, la salut de les dones és de forma general la gran oblidada, tot i ser sobre nosaltres sobre qui pivota l’economia familiar.

El nostre malestar acostuma a ser “normal”. Els dolors de la menstruació, els dolors “invisibles”, les malalties femenines “normals”… que no són contemplades. El nostre dolor és el “normal” i el nostre malestar l’hem de saber portar. Afortunadament les dones metgesses van treure de la pretesa normalitat i la invisibilitat aquest malestar i la salut de les dones ha començat a ser visible i a ser tractada de forma específica. El fet que es posessin de manifest les diferències biològiques i s’acabés amb la universalitat de les simptomatologies i tractaments va començar a salvar moltes vides. . Tot i així cal seguir actuant, cal seguir investigant i cal seguir sensibilitzant.

Ja comença a ser conegut l’exemple de d’infart; l’infart té una simptomatologia diferent en homes i en dones. Quan una dona té un infart se li manifesta a l’estomac i amb símptomes similars a l’ansietat, per tant és tractada d’ansietat i d’histèrica i no se li detecta allò que realment és. Les conseqüències han estat nefastes, si seguim amb l’exemple: en un percentatge molt més alt d’homes que de dones que pateixen infart la mortalitat de dones és molt més alta. Això ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de tractaments i recerca específica.

En l’àmbit laboral s’ha seguit el mateix camí. Massa vegades malalties professionals que només afectaven les dones han estat ignorades. Massa vegades les baixes per depressió han estat conseqüència de l’assetjament. Massa vegades l’absentisme laboral s’ha mirat únicament des del prisma masculí fent que, per exemple, la maternitat es consideri baixa per salut i no un dret laboral.

Les actuals retallades, així com la crisi econòmica, afecten de ple a la salut de les dones en molts àmbits, els factors socioculturals i la manca d’inversions són elements que afecten directament en l’accés de qualitat als serveis i tractaments. A més la salut no és simplement l’absència de malaltia sinó la qualitat de vida i el benestar físic, psíquic i social. En l’actual context socioeconòmic i polític podríem afirmar que aquestes condicions no es donen amb la qualitat necessària.

Des d’un país desenvolupat com el nostre que veu com el mínim estat del benestar que havia construït es va destruint, podem pensar que tot i la manca de recursos seguim estant molt millor que altres països, però el fet de perdre drets, condicions i garanties ens fa anar enrere en objectius globals. Els objectius del mil•lenni marcaven la necessitat d’eliminar les desigualtats entre sexes. Cada pas enrere que fem en els drets, cada nova retallada social que fem ens allunya d’aquest objectiu, també en la salut.

3 de cada 10

Fa uns dies va sortir als mitjans de comunicació la notícia que 3 de cada 10 dones, entre 18 i 25 anys, estan infectades del virus del papil•loma humà (VPH). Aquestes dades són extretes d’un informe del Institut Català d’Oncologia i finançat per laboratoris Sanofi (el laboratoris que comercialitzen la vacuna del VPH) . Segons el mateix informe una tercera part d’aquestes dones infectades poden desenvolupar càncer a llarg termini sinó reben tractament.

Hi hagut respostes crítiques a l’informe donat que hi ha interessos comercials al darrera del mateix. L’informe no presenta novetats donat que ja s’havia presentat al 2009 un informe de prevalença del virus, amb el finançament dels mateixos laboratoris.

La salut és, novament, motiu de polèmica. Qui és el subjecte? Les usuàries i usuaris o el negoci? Aquesta pregunta sempre plana sobre la recerca i les conclusions que se’n extreuen. Tot i així aquesta no és la única polèmica que envolta la salut de les dones. Els prejudicis, els rols socials patriarcals i els estàndards científics que no recullen prou la diferència de gèneres acaben sent una trampa en el discurs científic per la salut de les dones.

Segons recullen els mitjans de comunicació, l’informe determina que al Regne d’ Espanya hi ha actualment dos milions de dones infectades pel VPH i, segons els investigadors “ considera que els hàbits sexuals d eles dones, especialment que les parelles comencin a mantenir relacions sexuals de forma cada vegada més precoç, contribueix a aquest increment”. Els prejudicis sobre la vida sexual femenina sempre han estat els que han negat la sexualitat femenina, ara un cop aquesta és visible, es parla de promiscuïtat.

La utilització sexista de la llengua és una expressió de la misogínia i la discriminació que som objecte les dones. La negació d’allò femení, de tot el que té a veure amb les dones, ens ha situat en una aparent universalitat que no s’ha superat. El pensament científic també ha negat de forma reiterada la diferència sexual femenina. La qualitat de vida i la salut de les dones han estat la diana d’aquesta negació. Deixar a les dones sumides en el rol social “que ens pertoca” com a mares, esposes i cuidadores és l’objectiu d’aquesta manca de reconeixement i diferenciació.

Free WordPress Theme
Outreach WordPress Theme by StudioPress