FMAC en TVE de Catalunya “Para todos la 2″

Aida Ruiz, directora de FMAC,  demà dimecres 19 de febrer de 2014,  a les 12 h.,

en el debat del programa de la 2 de TVE a Catalunya “Para todos la 2”.

Intervencions de les comunicadores

A la taula rodona organitzada per la Fundació Maria Aurèlia Capmany (FMAC) i la Xarxa internacional de Dones Periodistes i Comunicadores (XIDPC), sota el títol “No em vinguis amb històries! Les dones periodistes en temps de crisi“,  les diferents ponents van analitzar la situació i fer propostes interessants.

A la taula, moderada per la periodista i professora universitària Elvira Altés, van participar: Tona Gusi (XIDPC), Aida Ruiz (FMAC), Àngels Gómez (Dones en Xarxa), Marta Corcoy (Ass. Dones Periodistes de Catalunya) i Elena Tarifa (Sindicat de Periodistes de Catalunya). Us deixem un resum de les diferents intervencions.

Els temps estan canviant

El temps és un factor que afecta tota la nostra vida, un factor sistèmic. En l’àmbit de la conciliació laboral amb la vida personal i familiar les directives, les lleis van anar avançant, les propostes anaren recollint aquest factor com anàlisi tot buscant programes que donessin respostes holístiques que milloressin els nostres temps i trenquessin desigualtats.

Però calia, i cal, tenir una primera base, primordial, no es poden fer polítiques completes sense tenir en compte les desigualtats existents. La primera desigualtat, la existent entre dones i homes que ens atorga rols diferents en l’exercici de la vida, les funcions socials segons el gènere i oportunitats diferents… les polítiques de dones, doncs, són la base per al desenvolupament de les polítiques del temps, polítiques de dones que ajudin a incorporar una perspectiva de gènere, no la d’un sol gènere dominant.

L’ús del temps per homes i dones és diferent per la desigualtat de base, pels rols però també per les oportunitats diferents que tenim, i hem tingut. Les dones seguim patint discriminacions malgrat els avanços i les polítiques estan fent passes enrere que no faciliten seguir fer realitat els objectius que es perseguien, i encara no assolits, d’igualtat real entre homes i dones.

La reforma laboral, encara ha posat més pals a les rodes en l’àmbit del mercat de treball, i la conciliació comença a ser impossible. Ara quan es parla de canviar els temps es parla des d’una perspectiva igualitarista, sense pensar en les desigualtats existents i això fa poc útils les propostes que es llencen.

Parlar de conciliació, una conciliació lligada a una inexistent coresponsabilitat, de forma general,sense parlar d’accions positives que permetin superar les desigualtats es parlar de polítiques d’aparador que mantindran privilegis i aprofundiran, encara més,  les desigualtats.

Deia el cantant que calia aprendre a nedar per no ofegar-se perquè els temps estaven canviant. Les dones fa segles vam aprendre a nedar, i seguim fent-ho, de vegades el corrent és més fort i , de vegades, ens toca fer-ho contra corrent, com ara, en què la marxa enrere de les polítiques de dones ha fet que hi hagi una única perspectiva predominant, pensament únic, gènere únic.

Sobre el futur i les pensions

Hi ha persones que afirmen que les desigualtats entre homes i dones s’han superat i que la crisi afecta tothom per igual. Els diferents informes elaborats des de la Fundació Maria Aurèlia Capmany demostren que no és així, ho diem amb humilitat, però amb convicció.

Les desigualtats en l’àmbit laboral són grans. Les polítiques de dones van fer aportacions innovadores i importants, però el no compliment de les lleis i directrius que les promocionen han acabat amb el camí cap a un major equilibri. El canvi cap a la societat informacional i, per tant, una transició cap a un canvi de l’organització laboral tampoc ha estat una oportunitat per a les dones. Les bretxes es van ampliant… i tot té les seves conseqüències.

La comissió Europea publica avui un informe en el que es recull que, en el marc de la UE,  les dones reben fins a un 39% menys que els homes en les pensions. Així, la bretxa salarial existent va aprofundint les desigualtats però en arribar a la jubilació aquesta diferència negativa incideix de forma clara sobre els dones. Entre els diferents països les diferències són evidents i la mitjana és d’un 16’2% menys de retribució en les pensions per a les dones. Per  a l’estudi es parteix de dades del 2010 i, ara, som en ple debat sobre la reforma de pensions.

Si a les propostes que hi ha sobre la taula en la possible reforma ja es preveu una injustícia de forma general, en el cas de les dones, les desigualtat de partida aprofundiran de forma clara en la qualitat de vida de les dones grans, i del seu entorn, i aprofundiran encara més les desigualtats.

Fa anys que la fotografia de la pobresa té un perfil: dona, gran i amb càrregues familiars, si es segueix aprofundint en les desigualtats aquest perfil serà el de l’extrema pobresa i, a més, repercutirà negativament, de forma clara i directa, sobre tota la societat donat que el 52% de la població és femenina i el treball invisible de cura i atenció de les persones està en mans de les dones en un percentatge altíssim. Sinó es posen en marxa polítiques reals que avancin cap a la igualtat d’oportunitats, es fa complir la legislació vigent (sempre i quan no hi hagi reformes que minvin els drets) i es mantenen els serveis públics que afavoreixen l’estat del benestar  (ja retallat en els darrers anys de forma brutal), el futur que espera les dones no és gaire afalagador i, de rebot, el de tota la societat.

Una UE milionària…

… en nombre de persones a l’atur!

S’han presentat les darreres dades d’atur a la Unió Europea que ja ha superat la barrera dels 19 milions de persones a l’atur.

Si bé fa poc menys d’un mes es va expressar , des de la comissió europea, que la lluita contra l’atur era prioritària s’evidencia que les polítiques de continuïtat i austericidi que s’apliquen  no porten a la millora del mercat laboral i de l’economia de la Unió. Després de la confusa maniobra a Xipre i de la sentència del Tribunal Constitucional de Portugal, comença a ser visible que el rumb de polítiques unitàries en l’àmbit econòmic i, en tot cas, centralitzades no aporta una millora als estats, ni tan sols als predominants que marquen la línia a seguir per tota la UE.

Actualment la taxa d’atur de la zona euro ha arribat a màxims històrics, amb un 12% general. Sent Grècia l’estat amb una taxa més alta, 26’4%, però seguida de molt a prop per l’Estat espanyol, amb una taxa del 26’3%. Catalunya es situa al 22’7%, i entre les dones un 22’1%. Mentre que Àustria té una taxa del 4’8% i Alemanya del 5’4%. Pel que fa al total de la UE (comptant els estats que no formen part de l’euro) s’arriba als 23 milions de persones  a l’atur.

És evident que amb les actuals polítiques s’ha precaritzat el mercat de treball i s’expulsa grans sectors de població del mateix. S’han rebaixat drets i salaris i  ha augmentat molt l’atur (en un any la UE ha passat del 10’9% al 12%).

A Catalunya, actualment, 664.050 persones es troben en situació d’atur registrades a les oficines del SOC. Tot i que hi hagut un petit retrocés de la taxa d’atur al mes de març, en el cas de les dones s’ha incrementat un 5’7% respecte a l’any anterior. Tal com hem anat mostrant en els successius informes de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, aquest augment forma part d’un expulsió lenta però efectiva de les dones al mercat de treball, fet que s’afegeix a la discriminació existent en l’àmbit retributiu i en els drets reconeguts de conciliació per a la cura de persones i la manca de reconeixement del treball familiars i domèstic en l’àmbit social. S’accentua el rol social de gènere atribuït pel patriarcat a les dones i es neguen els drets aconseguits fins ara.

L’”èxit” de la reforma laboral del govern central és aquest augment de l’atur, aquesta expulsió progressiva de les dones del mercat laboral, la diàspora de persones joves i amb una alta formació i la destrucció massiva de drets i llocs de treball. Les situacions de risc de pobresa són cada cop més quotidianes i l’extrema pobresa augmenta, especialment,  entre les persones amb atur de llarga durada i sense prestació.

Les retallades en polítiques socials són la rematada a aquesta situació, ja de per si duríssima. La manca d’expectatives, la manca d’ajuts i prestacions genera problemes socials que pensàvem desapareguts i la pràctica desaparició de l’Estat del Benestar.

Han de canviar les prioritats dels pressupostos, no és només un tema de manca de diners sinó també de sensibilitat social. L’Estat està jugant un paper d’executor de les polítiques dictades per la UE i ofegant Catalunya que, alhora, segueix sense apostar per les polítiques actives d’ocupació i perspectiva de gènere necessària. Cal aturar aquesta espiral destructiva i crear espais de concertació social que consensuïn les polítiques laborals i econòmiques en pro de las persones.

De mica en mica… també es buida la pica

En l’anàlisi que, des de la Fundació, anem elaborant sobre la relació entre el mercat laboral i la discriminació que patim les dones cada dia anem afegint noves dades que són preocupants i que caldria començar a tenir en la base de les actuacions públiques.

En els darrers informes elaborats ja vàrem aportar dades que mostraven l’abast de les discriminacions laborals. En el context que estem instal·lades i, segons les dades d’ocupació mostrades, estem assistint a un degoteig constant de destrucció de llocs de treball. Aquest, ha passat a convertir-se en una gran hemorràgia pel conjunt de  la  població ocupada.

En aquest escenari, ja varem anunciar l’existència d’ una estratègia d’expulsió  de les dones del treball remunerat, tant del sector privat com del públic. En les anàlisis i conclusions extretes hem manifestat que les dades eren tossudes i que ens demostraven com l’obertura de l’aprimament del sector públic tenia  com a destinatàries  un cop més les dones.

En l’actualitat, estem vivint una marxa enrere enorme en l’Estat Català del Benestar que afecta directament les dones. Hem de denunciar la no aplicació i l’incompliment de la legislació estatal i nacional de les polítiques d’Igualtat d’Oportunitats, així com de les Directives europees que van en aquesta direcció. Tot plegat té un impacte negatiu en la vida, els treballs i la jornada laboral de les dones.

Amb les anàlisis vàrem avisar, i el més preocupant,  s’ha confirmat amb l’acomiadament d’una empleada pública de l’agència d’ocupació de Madrid (personal laboral). L’empleada pública estava gaudint d’una reducció de jornada per raons de guarda legal i va ser  acomiadada. D’aquesta forma ens situa en un moment en el que la pèrdua d’ocupació no només es circumscriurà a  la situació econòmica sinó que a ella s’afegirà  el ser dona.

El Tribunal Suprem ha declarat com a nul aquest acomiadament, equiparant així la protecció de les dones amb reducció de jornada per  guarda legal amb la protecció de las treballadores embarassades, “la regulació legal de la nul·litat de l’acomiadament de les treballadores embarassades constitueix una discriminació  directament vinculada amb el dret a la no discriminació per raó de sexe”. Així, l’últim pronunciament del Tribunal Suprem al respecte a creat jurisprudència.

En definitiva, la crisi està agreujant,  i multiplicant, la discriminació de les dones en el món del treball i l’aplicació de les lleis en vigor, així com la seva pervivència són elements importants per a protegir els nostres drets, en clara recessió.

No volem repetir-nos, però estem davant d’un doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació. Si bé aquest doble raser era molt present al sector privat, ara ha començat a infiltrar-se en el  sector públic, d’aquesta forma les dones sortiran de l’àmbit públic i  entraran  per la  porta falsa per la via de l’externalització del servei.

El doble raser. Nou informe de la Fundació

Aquesta setmana hem presentat a la premsa les conclusions de l’estudi: El doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació.

En el mateix hem analitzat com s’ha anat organitzant la jornada laboral en el mercat de treball i com aquesta organització ha estat, i segueix sent, un element altament discriminatori per a les dones. Tot i que hi hagut tímids avenços respecte a l’equiparació i reconeixement dels nostres drets en l’esfera del treball remunerat.

En aquests avenços es va articular i desenvolupar un nou model social europeu, un model social que avalava el desplegament de l’Estat del benestar en l’entorn europeu. A Catalunya i l’Estat espanyol l’inici del desplegament d’aquest Estat del Benestar es va anar veient solapat per la crisi econòmica i, actualment, aquesta serveix d’excusa per a retallar drets social i una xarxa de serveis públics va ser, entre d’altres, un dels incentius de la participació laboral femenina. Podeu trobar l’informe i les conclusions en aquest

El doble raser: l’organització de la jornada laboral com a element de discriminació

Les dones hem assistit a tímids avenços respecte a l’equiparació i reconeixement dels nostres drets en l’esfera del treball remunerat.

En aquests anys, hem omplert el temps d’espera amb bocins de paciència, esperant que s’adaptés el model de relacions laborals a les nostres especificitats. La legislació ha acompanyat en part però, a cop de decret, els canvis en matèria laboral i l’organització de la jornada laboral ens han anat minvant els drets.

Feliç 2013?


L’any 2012 semblava un any nefast, van ser moltes les persones que van perdre la feina o van veure retallat el seu salari però quines perspectives tenim el 2013?

L’any passat va acabar amb 646.956 persones registrades a l’atur, 220.838 de les quals no reben cap tipus de prestació. Tanmateix els salaris han patit congelacions importants i la supressió de pagues extra ha tingut un impacte important en les economies familiars i en la vida quotidiana.

Al 2013 aquest panorama no sembla tenir perspectives de millora en els salaris, es preveu tan sols un petit increment del 0’6%, i les perspectives de retallades salarials són grans. A més cal tenir en compte els tancaments d’empreses i les dificultats de les PIME, que en la xarxa empresarial catalana són un 90% del total, en l’actual situació.

Segueix pujant la inflació i es preveu que els salaris no vagin d’acord amb la pujada del IPC sinó molt per sota. Si tenim en compte, també, les retallades en serveis socials, sanitaris i educatius públics, així com la manca d’execució de polítiques actives d’igualtat i ocupació trobem un desolador panorama per la 2013.

Les dones segueixen sent el col•lectiu que més s’incrementa en les dades d’atur, especialment en el sector, àmpliament feminitzat i precaritzat, de les cuidadores no professionals de persones en situació de dependència, degut a l’extinció dels convenis especials obligatoris de Seguretat Social.

Si tenim en compte la diferència salarial, la precarització dels treballs realitzats per dones, la manca de polítiques d’igualtat d’oportunitats i retallades de drets laborals i socials de les dones… així com les a “tradicionals” pujades en serveis bàsics com la llum, l’aigua, el transport… els bons desitjos per al 2013 comencen a fer aigües per a moltes famílies, el pilar fonamental de les quals són les dones.

El sostre d’acer salarial


Quan es parla de quotes i de sostre de vidre (o de ciment armat) sempre ens responen amb l’argument sobre la importància de la meritocràcia, però quan es parla de bretxa salarial… quina és la resposta? Perquè es demostra que la bretxa és en funció del gènere, no pas dels mèrits professionals.

Un estudi titulat “Determinants de la bretxa salarial de gènere a Espanya” elaborat pel Consell Superior de Cambres en col•laboració con el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, evidencia la diferència salarial entre homes i dones i la fixa en una mitjana del 20%.

Segons aquest informe quan més gran és la responsabilitat la diferència salarial és més alta i es parla d’una diferència de fins al 33’2% en llocs d’alta direcció, mentre que la mitjana de la diferència salarial en llocs administratius és del 29’9%, en llocs tècnics és del 20’3% i on no hi ha responsabilitat és d’un 11’9%.

La “meritocràcia” també xoca amb un altre contundent realitat. L’informe indica que la diferencia augmenta si la preparació de la persona és més gran La diferència en persones sense estudis es del 17,7% , simplement amb Educació Secundària Obligatòria del 25,3%, quan la titulació és de formació professional de grau superior es parla d’un 26,7% i amb una llicenciatura universitària o doctorat arriba al 30,3%

Algunes conclusions de l’informe són d’una enorme preocupació:

S’afirma que en cap cas, les dones perceben major remuneració que els homes ni per condicionants personals, ni empresarials, ni geogràfiques, ni de competitivitat

També es conclou que el 53% de la diferència en la retribució a dones amb salari fix davant dels seus companys només és atribuïble a factors discriminatoris

Que les dones cobren un 11% menys que els homes i en el cas de la desigualtat salarial per rendiment, la diferència és d’un 19%.

És evident que malgrat la legislació bàsica segueix sent necessària no es poden donar passes enrere i cal seguir avançant i desenvolupant,i sobretot aplicant, la legislació que acabi amb la discriminació per raó de gènere i que ens doti a les dones d’eines per arribar a una igualtat de condicions efectiva. La crisi ha exercit de fre a aquesta igualtat i les retallades de drets una regressió en la qualitat de vida de les dones.

Weboy
Outreach WordPress Theme by StudioPress