El 12 de març vam tenir una trobada i conversa agradable amb Dolores Juliano, en el marc dels nostres dinars-tertúlia. Dolores Juliano Corregido és antropòloga social i Creu de Sant Jordi 2010. Ens va parlar sobre “Dones, treballs i ciutadania”

El treball de les dones és un treball poc considerat … o considerat natural

En gairebé totes les societats hi ha treballs considerats femenins i treballs que s’assignen als homes. Això en si no seria discriminatori (seria una forma d’especialització) sinó fos perquè la feina de les dones es desvalora i es considera menys important, fins al punt que l’hi sol catalogar com “no treball”.

Per exemple en les anàlisis de la població treballadora es considera “inactiva” a la població jubilada i incapacitada, als estudiants i a les dones que es dediquen a “les seves tasques”. Això podria resultar sorprenent si tenim en compte que el treball domèstic i de cura és absolutament necessari per a la supervivència de cada grup humà, i és a més una tasca que, comptabilitzada en nombre d’hores, ocupa més que el conjunt d’hores de treball assalariat que realitzen en conjunt homes i dones.

Per amagar aquesta tasca socialment necessària i negar-li reconeixement es recorre a la ardit de considerar-la “natural” dir biologitzar-la com si fos una cosa instintiva, quan és una tasca assignada i subjecta a esforç i aprenentatge.

El valor del treball és un debat en el qual les dones hem estat excloses

L’economia, passada pel sedàs de la visió masculina del món, té grans dificultats per reconèixer el treball femení no retribuït, el que al no implicar moviments de recursos queda fora de la comptabilització. Ha estat necessària la irrupció de l’economia feminista, per què es comenci a treballar seriosament en la quantificació i valoració del treball tradicionalment assignat a les dones. Entre nosaltres mereixen destacar-se els noms de Cristina Carrasco, Lourdes Benerías i Sandra Ezquerra entre d’altres que han anat aportant investigació en aquest sentit. Però no és només un problema de la forma de comptabilitzar, ja que tampoc es reconeix la condició de treball a una activitat femenina pagada, com seria el cas del treball sexual. És un tema d’ideologia. Quan un treball és femení no es valora, si passa a mans masculines adquireix prestigi (per exemple perruqueria, alta costura, xefs de cuina) al revés si una tasca feta abans per homes es feminitza, es desvalora (carrera judicial, biblioteconomia), fins i tot es dóna el cas de tasques femenines tradicionals com la curació o l’ensenyament, que es van valoritzar quan van ser usurpades pels homes (al preu de cremar milers de bruixes) per tornar a desvaloritzar quan les dones les hem recuperat irrompent massivament en elles (magisteri o infermeria)

L’especialització del mercat de treball i els treballs no qualificats, un valor i una organització impulsada pel taylorisme, són la base de la nostra exclusió del mercat?

La idea que el treball de les dones seria reconegut quan fos pagat és una vella proposta del marxisme, a la qual van adherir alguns sectors de la primera onada del feminisme. En realitat, si no canvia la conceptualització dels treballs domèstics i de cures, i no s’aconsegueix un repartiment adequat dels mateixos entre homes i dones, el treball assalariat pot esdevenir una càrrega més, que obligui les dones a una interminable doble jornada laboral.

L’Estatut  de Catalunya fa un reconeixement del valor del treball, legislativament creus que és per on hem d’avançar?

Les lleis donen un marc de legitimitat a les accions i permeten avançar. Crec que és important donar les batalles legals i cuidar que la legislació sigui progressista, però les lleis per si soles no poden canviar concepcions tan arrelades com la creença que les dones són les dispensadores naturals d’atenció i cura. La nostra societat funciona d’acord a un model en què les dones passen de ser cuidades en la seva infància a transformar-se en cuidadores en arribar a l’edat adulta, mentre que els homes es mantenen indefinidament en un paper de fills necessitats de cures, sigui quina sigui la edat. Passen de rebre les cures de la seva mare als de la seva companya. Canviar aquests models porta temps i esforç, implica fonamentalment canviar el model de masculinitat. Nosaltres portem més de cent anys discutint la feminitat, els homes amb prou feines han començat amb la seva tasca.