… en nombre de persones a l’atur!

S’han presentat les darreres dades d’atur a la Unió Europea que ja ha superat la barrera dels 19 milions de persones a l’atur.

Si bé fa poc menys d’un mes es va expressar , des de la comissió europea, que la lluita contra l’atur era prioritària s’evidencia que les polítiques de continuïtat i austericidi que s’apliquen  no porten a la millora del mercat laboral i de l’economia de la Unió. Després de la confusa maniobra a Xipre i de la sentència del Tribunal Constitucional de Portugal, comença a ser visible que el rumb de polítiques unitàries en l’àmbit econòmic i, en tot cas, centralitzades no aporta una millora als estats, ni tan sols als predominants que marquen la línia a seguir per tota la UE.

Actualment la taxa d’atur de la zona euro ha arribat a màxims històrics, amb un 12% general. Sent Grècia l’estat amb una taxa més alta, 26’4%, però seguida de molt a prop per l’Estat espanyol, amb una taxa del 26’3%. Catalunya es situa al 22’7%, i entre les dones un 22’1%. Mentre que Àustria té una taxa del 4’8% i Alemanya del 5’4%. Pel que fa al total de la UE (comptant els estats que no formen part de l’euro) s’arriba als 23 milions de persones  a l’atur.

És evident que amb les actuals polítiques s’ha precaritzat el mercat de treball i s’expulsa grans sectors de població del mateix. S’han rebaixat drets i salaris i  ha augmentat molt l’atur (en un any la UE ha passat del 10’9% al 12%).

A Catalunya, actualment, 664.050 persones es troben en situació d’atur registrades a les oficines del SOC. Tot i que hi hagut un petit retrocés de la taxa d’atur al mes de març, en el cas de les dones s’ha incrementat un 5’7% respecte a l’any anterior. Tal com hem anat mostrant en els successius informes de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, aquest augment forma part d’un expulsió lenta però efectiva de les dones al mercat de treball, fet que s’afegeix a la discriminació existent en l’àmbit retributiu i en els drets reconeguts de conciliació per a la cura de persones i la manca de reconeixement del treball familiars i domèstic en l’àmbit social. S’accentua el rol social de gènere atribuït pel patriarcat a les dones i es neguen els drets aconseguits fins ara.

L’”èxit” de la reforma laboral del govern central és aquest augment de l’atur, aquesta expulsió progressiva de les dones del mercat laboral, la diàspora de persones joves i amb una alta formació i la destrucció massiva de drets i llocs de treball. Les situacions de risc de pobresa són cada cop més quotidianes i l’extrema pobresa augmenta, especialment,  entre les persones amb atur de llarga durada i sense prestació.

Les retallades en polítiques socials són la rematada a aquesta situació, ja de per si duríssima. La manca d’expectatives, la manca d’ajuts i prestacions genera problemes socials que pensàvem desapareguts i la pràctica desaparició de l’Estat del Benestar.

Han de canviar les prioritats dels pressupostos, no és només un tema de manca de diners sinó també de sensibilitat social. L’Estat està jugant un paper d’executor de les polítiques dictades per la UE i ofegant Catalunya que, alhora, segueix sense apostar per les polítiques actives d’ocupació i perspectiva de gènere necessària. Cal aturar aquesta espiral destructiva i crear espais de concertació social que consensuïn les polítiques laborals i econòmiques en pro de las persones.