Cap feina sense conveni!

El proper 7 de juliol és el termini marcat per a la negociació dels convenis col·lectius pendents, que a Catalunya són  150 convenis col·lectius bloquejats actualment, que afecta prop de 800.000 treballadors i treballadores que es poden quedar sense conveni col·lectiu d’aplicació.

Els convenis estan bloquejats per la patronal i fruit de la Reforma Laboral que retalla drets consolidats i conveniats. El bloqueig, si es manté, impedeix un acord abans del 7 de juliol, fet que provocaria que decaiguessin els drets recollits en els mateixos i el referent serà l’Estatut dels Treballadors (aprovat EL 1995 i  amb la revisió vigent fins al gener del 2014) i el Salari Mínim Professional (645 €).

En un moment en que els drets laborals estan en forta recessió com a conseqüència de l’aplicació de la Reforma laboral, i les polítiques austericides dictades per la UE i acceptades pel Govern central, aquesta marxa enrere pot suposar per  moltes treballadores i treballadors la precarització dels llocs de feina a nivells importantíssims, com mostren les infografies elaborades per UGT.

El conveni col·lectiu és l’acord entre empresa i col·lectiu de treballadores i treballadors que marca els pactes d’obligat compliment entre les parts, la base dels drets consolidats fins ara. Aquest és l’eix vertebrador de les polítiques laborals i la reforma laboral marca “Passat un any des de la denúncia del conveni col·lectiu sense que hi hagi un nou conveni o dictat un laude arbitral, aquest perdrà, excepte pacte en contrari, la vigència”.  Aquesta vigència expira el 7 de juliol i significa que l’endemà es perdran els drets que emparen.

El nou límit temporal que recull la reforma laboral permet que sinó hi ha renovació del conveni o s’amplia la ultraactivitat (pròrroga automàtica fins la signatura del nou conveni) que és el que permet mantenir els drets vigents, malgrat la caducitat del conveni. La pèrdua de la ultraactivitat significarà la pèrdua dels drets recollits als convenis, estem parlant del 50% dels convenis del mercat laboral de Catalunya.

Aquest fet pot significar la pèrdua de llocs de treball en un moment  en què l’atur ja arriba a xifres alarmants. L’exclusió del mercat laboral de les dones pot ser encara més alta i la precarització del lloc de treball, que ja ara és una realitat per moltes dones, potser encara més alta. Aquest dijous 23 de maig, s’ha convocat una jornada de lluita pels convenis laborals per tal de reclamar que s’avanci en els acords i signatura dels mateixos. Cap feina sense conveni!

Cohesió social en temps de crisi

Sota aquest títol, el passat 10 de maig el Consell Econòmic i Social de Barcelona va portar a terme unes jornades de debat i reflexió. Les diferents entitats a l’entorn de la Taula del Tercer Sector Social així com les entitats d’economia social van reflexionar sobre el paper diferent però coincident que tenien ambdós sectors.

L’economia social és un moviment arrelat i, alhora, jove i creatiu, el tercer sector beu de les mateixes fonts amb una organització i resposta diferents. Ja fa temps que es planteja la necessitat de fer un camí conjunt en molts aspectes i enriquir-se mútuament, tenint en compte que cal una gran professionalització, encara, en molts àmbits i que l’avenç en la professionalització genera demandes econòmiques. Tanmateix l’economia social, el tercer sector i el sector no lucratiu ofereixen serveis necessaris que, ara per ara, les administracions retallen.

Partim de la base de serveis necessaris i d’una economia solidària amb grans beneficis socials i que, alhora, és una part important del PIB del país. En canvi, la reflexió comuna i consensuada, és la necessitat de visibilitzar socialment aquesta aportació social i econòmica, perquè la construcció social i la reconstrucció de l’Estat del Benestar, passen pel reconeixement de les aportacions ciutadanes i, en especial, de les entitats que fan un treball social constant, professional, entregat i compromès.

Aquest compromís social és no només necessari per a la cohesió social -amb crisi i sense- sinó del tot imprescindible. El nostre estat del benestar es basa també en allò que aporta la societat civil organitzada, de forma professional o voluntària, i cal sumar esforços. Ara les entitats estan fent aportacions importants i veuen com es retallen subvencions i es retarden pagaments i això posa en perill la pervivència del sector i, també, la precarització de la vida de moltes de les persones que hi treballen i són a l’entorn. El compromís social de les entitats es manté, les activitats també però l’ofec econòmic està afectant de prop. S’està demostrant que el treball de les entitats és del tot necessari, ens estem adaptant als nous temps, estem funcionant en xarxa i seguim amb la solidaritat ciutadana com a centre però cal que aquest compromís tingui un retorn que permeti que el sector pugui sobreviure. El tercer sector, com deia un dels ponents a la jornada, no s’entén sense un primer sector, l’administració, fort i compromès i sense un segon sector, el privat, en marxa i complicitat.

 

Infografia dels convenis col•lectius

UGT Catalunya ha elaborat una infografia sobre la situació dels convenis col·lectius a Catalunya. La situació és altament preocupant. La fi de la ultraactivitat als convenis pot marcar una pèrdua de drets de les treballadores i treballadors enorme i provocar una baixada salarial que deixaria treballadors i treballadores de Catalunya en un mercat laboral molt precari, fruit de la reforma laboral impulsada pel govern central

Infografia

L’atur no s’atura

L’atur d’abril ha baixat discretament (1’06%) , després del parèntesi de vacances primaverals. L’atur no s’atura i ja hi ha un quart de la població que no té feina, ni perspectives de tenir-ne. La contractació indefinida ha baixat un 16’03% durant el darrer any. A Catalunya hi ha 656.995 persones registrades a l’atur, segueixen sent les dones qui menys accés tenen al mercat laboral (entre els homes s’ha reduït en un 1,47% i només un 0,63% entre les dones).

Aquesta situació sumada a les constants retallades, empitjorades per la gran retallada ni tan sols reconeguda, dels ajuts de dependència situa Catalunya, les famílies i, especialment, les dones, en una situació d’emergència social que cal aturar. Actualment 238.934 persones en situació d’atur no cobren cap tipus de prestació.

L’atur no s’atura, el que cal aturar són les retallades de drets, salaris i serveis bàsics. Aquest proper dijous l’educació pública sortirà al carrer en un dia de vaga contra la LOMCE i les retallades, defensant un sistema d’ensenyament públic i de qualitat, sostenible i cohesionat socialment. Els serveis públics no poden quedar buits de continguts i diners, cal el suport de la ciutadania en la defensa de l’estat català del benestar.

 

 

Temps de lluita

La darrera Enquesta de Població Activa (EPA) ha posat sobre la taula les dades d’atur a Catalunya: 902.300 persones, el 24’53% de la població, no poden treballar. Massa sovint es parla de l’atur com una situació temporal però les 508.00 persones amb atur de llarga durada, el 56’31% del total, demostren que trobar feina no és cosa fàcil i si parlem de trobar feina digna, en condicions i salari, sembla molt més difícil.

La setmana passada UGT Catalunya va portar a terme el seu 14è congrés sota el lema: “Temps de lluita. Unitat i resposta” que plantejava canvis i reptes del sindicat. S’ha renovat una part important de la direcció i s’han marcat els reptes estratègics per als propers anys, anys durs de lluita social que parteixen de retallades importants i d’intents de destrucció dels drets laborals i socials i de l’Estat del Benestar. Es reforcen àrees importants creant la Secretaria d’Estat del Benestar i Treball i la Secretaria de suport a les persones aturades, espais fonamentals de la lluita sindical i social per al futur.

Es van aprovar 15 mocions que marquen la importància que es dóna des d’UGT a l’acció sectorial i concreta, però també es va aprovar una ponència estratègica que marca els eixos d’actuació: la lluita contra les polítiques, dites d’austeritat, l a lluita a favor del dret de les persones més vulnerables, la denúncia de les retallades… dotant d’instruments treballadores i treballadors. UGT es defineix a la ponència així: “UGT és un sindicat de classe, d’orientació socialista, plural, autònom i nacional, que conforma l’esquerra social, sense que això comporti necessàriament una adscripció partidista i que utilitza la concertació des del principi de la lluita de classes, com a mètode d’avenç per millorar les condicions de treball i de vida dels treballadors i treballadores. Al mateix temps és un sindicat obert, participatiu, multiètnic i internacionalista i integrador i representatiu de la diversitat social

Pel que fa a les polítiques de dones, UGT pren el ferm compromís de “canalitzar la força reivindicativa del moment per lluitar per assentar i assolir els drets d’una ciutadania més igualitària, no tan sols avui i en benefici de les generacions actuals, sinó demà i en benefici del futur de la nostra societat i de la classe treballadora” lluitant contra “la caiguda de les polítiques d’igualtat de l’agenda política” i “defensant la legislació actual al voltant de la interrupció voluntària de l’embaràs” entre d’altres compromisos i reptes.

És temps de lluita, compromisos i reptes importants.

Cercar, retallar, treballar, viure…

Possiblement aquestes són algunes de les paraules que arriba a ser obsessives entre la població, però especialment entre les 900.000 catalanes i catalans que són a l’atur. La situació econòmica és preocupant, les retallades d’”austeritat” –austericidi- empitjoren la vida de les persones i famílies en situació de risc de pobresa i, també, de l’anomenada classe mitja –la classe treballadora amb un nivell alt de salari- que pateix un empobriment progressiu. La pèrdua de llocs de treball és cada cop més insostenible donat que no es creen llocs de treball al mateix ritme i les condicions són molt més precàries.

Analitzar la cerca i accés a un lloc de treball és un altre bany de realitat. La majoria de prospeccions i intermediacions laborals demostren que no hi ha ofertes i les poques que hi ha són en unes condicions pèssimes. Les ofertes de la ciutadania no es cobreixen i les demandes del mercat tampoc, hi ha una bretxa evident entre oferta i demanda.

Pel que fa a les condicions, amb la Reforma Laboral del Govern central s’està passant per sobre de drets consolidats pel que fa a la protecció social, però també en el dret al treball, en els salaris i els drets laborals. Aquesta reforma, tal com vam mostrar en els informes de la Fundació, tot i afectar a tothom afecten molt especialment les dones amb una expulsió del mercat de treball i unes condicions laborals indignes.

Podem analitzar algunes situacions. Els salaris han baixat progressivament i de forma ràpida, llocs de treball d’alta qualificació tenen salaris de mileruista, mentre els de baixa qualificació es queden en el Salari Mínim  Interprofessional –de tan sols 645€ a l’Estat espanyol mentre a altres estats d’Europa com ara França és de 1435€- .Després d’anys sense compliment de la LISMI, trobem que moltíssimes demandes de treball exigeixen un certificat de discapacitat… un canvi de sensibilitat de l’empresariat o una forma subliminal de precarització dels llocs de treball? –tenint en compte que, en molts casos les persones amb discapacitat pateixen aquesta precarització-. El dret a la conciliació amb la vida familiar i personal es veu vulnerat, hem passat de treballar per viure a viure per treballar, sigui quines siguin les càrregues familiars i sense cap reconeixement al dret al temps propi, el temps ara és un luxe.

Aquestes són només algunes situacions. És evident que si segueixen les retallades la qualitat de vida arribarà a nivells ínfims. Sinó hi ha un canvi en el cicle econòmic serà impossible redreçar l’economia. L’economia ha de créixer però si ho fem des de l’àmbit financer, únicament, és del tot impossible. Els diners s’han de moure per crear qualitat de vida i riquesa sinó el creixement no és possible o en tot cas insostenible i desequilibrat donat que augmenta la riquesa dels qui ja en tenen molt i augmenta la pobresa dels que menys tenen. I diners n’hi ha! Tal com denuncia la Plataforma per a una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària denuncia que el volum de l’economia submergida és del 23’3% del PIB i que el frau fiscal és d’un 71,8%  realitzat, bàsicament, per grans fortunes, corporacions empresarials i grans empreses.

La salut… importa?

Les retallades en l’àmbit de sanitat afecten greument la salut.  Segons dades fetes publiques,les retallades pressupostàries en les diferents Comunitats autònomes és de 8.715 Milions d’€ i d’aquests uns 5.365 Milions d’€  afecten directament a la sanitat pública.

La mitjana  estatal de despesa sanitària per habitant és de 1463 €, menor que Itàlia (1.913 €) i només per sobre de Xipre, Grècia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Estònia de l’eurozona, i molt per sota de la mitjana de l’Europa dels 17 (2094 €) i de l’Europa dels 27 (1843 €)una realitat trista i que mostra al caire privatitzador que s’està seguint en l’àmbit de les estructures sanitàries i posa molt en dubte el caire gratuït i universal  donat que es proposa una reducció dràstica de la cartera de serveis bàsics.

Per posar alguns exemples la proposta que hi ha sobre la taula pretén noves retallades en alguns àmbits importants com ara: l’eliminació de l’exempció de pagament per part del pacient de tractaments per accidents laborals i malalties professionals. També  s’estudia excloure bastons i crosses del catàleg de material a finançar i el copagament de  l’oxigenoteràpia (que afecta a malalties respiratòries greus), així com  l’exclusió del finançament de tires i mesuradors de glucosa per a les persones diabètiques. Aquestes noves retallades, en cas que es portin a terme, posen sobre la taula la cobertura del nostre sistema de salut i s’aposta de forma, encara més clara, pel desmantellament de la sanitat pública, en tant que dret.

Així qui tingui diners per accedir a la sanitat privada podrà tenir una sanitat amb recursos mentre qui només tingui accés a la sanitat pública veurà fortament laminats els recursos i teràpies a que té accés.

A Catalunya les retallades estan anant més enllà. Es va fer públic fa poc temps l’informe d’una consultora  que proposava la fragmentació en petites empreses privades de l’actual gestor públic del sistema sanitari català: l’Institut Català de la Salut. Alhora portem mesos tancant espais públics per concertar nous espais privats, i les llistes d’espera han augmentat. De fet, aquestes noves propostes de retallades són la resposta  ala proposta de la patronal del sector de la sanitat concertada: reduir el sector públic a allò bàsic deixant que sigui el sector privat qui desenvolupi els serveis.

Si les retallades segueixen produint-se les inversions en l’àmbit públic no es produiran i anirem destruint el que tant a costat a nivell social i econòmic: una atenció a la salut pública i de qualitat. I això tindrà un doble pes en el cas de les dones, com a cuidadores i com a pacients seguim sent la majoria social més exclosa i minvada de drets.

Una UE milionària…

… en nombre de persones a l’atur!

S’han presentat les darreres dades d’atur a la Unió Europea que ja ha superat la barrera dels 19 milions de persones a l’atur.

Si bé fa poc menys d’un mes es va expressar , des de la comissió europea, que la lluita contra l’atur era prioritària s’evidencia que les polítiques de continuïtat i austericidi que s’apliquen  no porten a la millora del mercat laboral i de l’economia de la Unió. Després de la confusa maniobra a Xipre i de la sentència del Tribunal Constitucional de Portugal, comença a ser visible que el rumb de polítiques unitàries en l’àmbit econòmic i, en tot cas, centralitzades no aporta una millora als estats, ni tan sols als predominants que marquen la línia a seguir per tota la UE.

Actualment la taxa d’atur de la zona euro ha arribat a màxims històrics, amb un 12% general. Sent Grècia l’estat amb una taxa més alta, 26’4%, però seguida de molt a prop per l’Estat espanyol, amb una taxa del 26’3%. Catalunya es situa al 22’7%, i entre les dones un 22’1%. Mentre que Àustria té una taxa del 4’8% i Alemanya del 5’4%. Pel que fa al total de la UE (comptant els estats que no formen part de l’euro) s’arriba als 23 milions de persones  a l’atur.

És evident que amb les actuals polítiques s’ha precaritzat el mercat de treball i s’expulsa grans sectors de població del mateix. S’han rebaixat drets i salaris i  ha augmentat molt l’atur (en un any la UE ha passat del 10’9% al 12%).

A Catalunya, actualment, 664.050 persones es troben en situació d’atur registrades a les oficines del SOC. Tot i que hi hagut un petit retrocés de la taxa d’atur al mes de març, en el cas de les dones s’ha incrementat un 5’7% respecte a l’any anterior. Tal com hem anat mostrant en els successius informes de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, aquest augment forma part d’un expulsió lenta però efectiva de les dones al mercat de treball, fet que s’afegeix a la discriminació existent en l’àmbit retributiu i en els drets reconeguts de conciliació per a la cura de persones i la manca de reconeixement del treball familiars i domèstic en l’àmbit social. S’accentua el rol social de gènere atribuït pel patriarcat a les dones i es neguen els drets aconseguits fins ara.

L’”èxit” de la reforma laboral del govern central és aquest augment de l’atur, aquesta expulsió progressiva de les dones del mercat laboral, la diàspora de persones joves i amb una alta formació i la destrucció massiva de drets i llocs de treball. Les situacions de risc de pobresa són cada cop més quotidianes i l’extrema pobresa augmenta, especialment,  entre les persones amb atur de llarga durada i sense prestació.

Les retallades en polítiques socials són la rematada a aquesta situació, ja de per si duríssima. La manca d’expectatives, la manca d’ajuts i prestacions genera problemes socials que pensàvem desapareguts i la pràctica desaparició de l’Estat del Benestar.

Han de canviar les prioritats dels pressupostos, no és només un tema de manca de diners sinó també de sensibilitat social. L’Estat està jugant un paper d’executor de les polítiques dictades per la UE i ofegant Catalunya que, alhora, segueix sense apostar per les polítiques actives d’ocupació i perspectiva de gènere necessària. Cal aturar aquesta espiral destructiva i crear espais de concertació social que consensuïn les polítiques laborals i econòmiques en pro de las persones.

Descansar per tornar a la tensió

Tornar, qui ha pogut gaudir-ne, de les curtes vacances d’inici d’aquesta primavera no és una cosa fàcil. Abans es parlava de la síndrome post-vacacional… ara parlem de mantenir el nivell salarial, la feina, els drets socials i esperem que durant les vacances no s’hagi tret algun decret ràpid o hi hagi hagut alguna negociació secreta que ens retalli i ens llenci a la precarietat.

A hores d’ara, hi ha preocupacions diverses que ens aboquen a tensions importants en el nostre dia a dia. Els nostres drets minven i s’anuncien noves retallades als pressupostos sinó s’arriben a acords amb Europa, i amb l’Estat. Els convenis col·lectius, amb la reforma laboral, es volen convertir en paper mullat però la força de la unió és molta i la necessitat de negociar entre les parts imprescindible. A hores d’ara, hi ha un 40% de convenis col·lectius sense tancar, pendents de negociació. Sindicats i patronal han de renovar els convenis col·lectius i el termini es tanca el 7 de juliol.

UGT va elaborar el passat mes de gener un informe sobre la situació de la negociació col·lectiva, segons el qual el mes de gener d’enguany el 54% dels convenis d’àmbit provincial i català estaven bloquejats i el 10% prorrogats, només hi havia acord en un 36%, a hores d’ara hem avançat un mínim 4% i això posa un 60% de les treballadores i treballadors en la corda fluixa depenent dels acords.

Segons la darrera reforma laboral sinó s’arriba a acord en el termini fixat desapareixerà la ultraactivitat que és el terme utilitzat per anomenar la vigència del conveni antic front a la manca d’acord entre les parts pel nou conveni. Així, segons la reforma, es quedarien sense conveni el 60% de les treballadores i treballadors.

UGT i CCOO van portar a terme unes jornades de debat en la que acordaren els següents punts:

  • La unitat d’acció sindical és la millor eina per fer front les retallades en els drets laborals
  • Exigir a la patronal Foment del Treball la urgent constitució de la mesa de seguiment de l’ Acord Interprofessional de Catalunya, amb l’objectiu d’analitzar l’actual situació de la negociació col·lectiva a Catalunya.
  • Exigir la implicació del Govern de la Generalitat en els casos de bloqueig en els processos de negociació dels convenis col·lectius per part de les organitzacions empresarials.

Segons l’informe d’UGT el 67% de convenis de la indústria estan bloquejats, el sector de comerç i el turisme el 52% i en el sector serveis –tant públics com privats- tenen el 50% dels convenis amb acord.

Una oportunitat

El passat dimarts 12 de març la Mesa del Parlament va admetre a tràmit la iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC). Ara comença la voràgine de la recollida de signatures (50.000) per a poder arribar a ser debatuda, amb rang de proposició de llei, al Ple del Parlament.

Hi ha molts arguments a favor de la RGC, és una mesura de lluita contra la consolidació de la pobresa i contra la seva emergència. Una mesura a favor de les persones, la seva dignitat i benestar, segurament no n’hi ha prou i hem de fer molts més esforços per aconseguir reduir el risc de pobresa i combatre els efectes del creixement que ha tingut en els darrers anys, així com lluitar contra la pobresa estructural. Una lluita titànica impulsada per la societat civil.

Actualment el risc de pobresa a Catalunya és alt. L’augment de l’atur, la precarització dels llocs de treball, les retallades en serveis públics, la pujada de preus… són elements que estan marcant el futur de la nostra societat i el futur de moltes persones i famílies, especialment les dones. Darrerament, el reconeixement per part del Tribunal de justícia Europeu dels abusos comesos pels bancs és només un indicador de tot el que actualment pateix la nostra, ja de per si, estressada societat.

Però la legislació estatal no sembla que vagi pel camí d’avançar cap a la millora, totes les passes del govern de l’estat en l’àmbit laboral, econòmic, de serveis, polítiques d’igualtat d’oportunitats… són passes enrere indignants: la reforma laboral, la manca de polítiques de dones, la inhabilitació, de fet, de la llei de dependència…i ara el darrer decret de  mesures per afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de més edat i promoure
l’envelliment actiu (un eufemisme per dir que augmenten l’edat de jubilació). Mesures que ens afecten de ple a la nostra vida, la nostra economia, els nostres drets. Mesures que han canviat el nostre paradigma de vida: treballàvem per viure amb dignitat i ara vivim el més dignament possible per poder treballar, i , en el cas de les dones, els treballs se’ns acumulen durant les 24 hores del dia.

Es parla d’austericidi i és veritat, les mesures d’austeritat estan provocant fam, pobresa i exclusió. Però el pla va més enllà: es vol provocar un canvi total de paradigma i tornar-nos a condicions laborals i socials dignes del segle XIX, en ple desenvolupament industrial i previ a la formació dels sindicats, en tant que representants de la lluita col·lectiva.

La possibilitat de poder debatir la Renda Garantida Ciutadana és una gran oportunitat, caldrà també poder-la fer efectiva i tirar endavant polítiques valentes contra l’exclusió i polítiques realment actives per a la creació de llocs de treball i de riquesa social.

WordPress
Outreach WordPress Theme by StudioPress